Tot el que necessites tenir en compte per posar en marxa amb èxit la innovació oberta en la teva empresa.
En innovació oberta parlem de “comunitats”, un concepte que s’ha desenvolupat principalment a partir del creixement i consolidació del Web 2.0 (obviarem aquí els conceptes de web 3.0 o web 4.0), composta per tots aquells llocs web que permeten compartir informació, que fomenten el disseny web centrat en l’usuari, i que impulsen la col·laboració entre aquests mateixos usuaris. La Web 2.0 representa l’evolució de les aplicacions web, d’estàtiques a dinàmiques, on la col·laboració de l’usuari és necessària per a la creació de continguts.
Les comunitats d’Innovació són xarxes liderades per una organització, els nodes són els propis membres de la comunitat, i en on és possible establir relacions entre membres, al voltant dels reptes d’innovació plantejats per l’organització que les lidera.
L’estudi elaborat el 2013 per RWTH Aachen University, “The RWTH Open Innovation Accelerator Survey”, classifica la innovació oberta en base al tipus de servei ofert a les comunitats, i es divideixen en 4:
- Investigació de mercat: comunitats enfocades a la captura d’insights.
- Competicions / concursos d’idees: comunitats enfocades principalment a la captura d’idees per resoldre reptes concrets.
- Recerca tecnològica: recerca i desenvolupament de solucions tècniques / tecnològiques.
- Workshops: comunitats de col·laboració amb agents externs en base a tallers (co-creació, design thinking…).
Us recomano que, abans de decidir quin tipus d’innovació oberta necessiteu, us feu sempre les següents 3 preguntes:
- Quin és el driver o raó que em porta a apostar per la innovació oberta? És molt diferent voler fer promoció de bones pràctiques que buscar enginyers que puguin resoldre un repte tècnic. I tots dos són innovació oberta.
- A quin tipus de stakeholder necessito implicar? No és el mateix involucrar empleats de la pròpia empresa, que a centres tecnològics de tot el món.
- En quin “moment” del funnel d’innovació necessito implicar-los? Existeixen comunitats per a cada fase en el conjunt del procés d’innovació repte-idees-projectes-testeig-comercialització. La lògica indica que obriràs les fases del teu procés d’innovació en les quals ets més feble, i per tant on més necessites el talent extern.
Anem doncs pas a pas:
1. Quin és el driver o raó que em porta a apostar per la innovació oberta?
Per identificar el tipus de comunitat d’innovació més adequada per a l’empresa, caldrà que entenguis primer quin és el driver que hi ha darrere, és a dir, la necessitat que les genera. Distingeixo principalment 4 tipus de drivers:
| Necessitat | Objectiu |
| Push tecnològic | Desenvolupar una solució tècnica a un problema concret: Innocentive es la referència en aquests temes. |
| Push de mercat | Accedir, o millorar la posició de l’empresa, a un nou mercat o segment de clients: un bon exemple és el d’IMC Toys, del que ja en vam parlar fa temps. |
| Push de client | Solucionar necessitats no resoltes de clients actuals, potencials clients, o no clients. O de pacients en l‘àmbit de la salut, com és el cas del nostre CoLaboratorio, liderat per Sanofi. |
| Push socio-econòmic | Impulsar el desenvolupament econòmic i social d’un determinat territori a través del desenvolupament de projectes colaboratius. Per exemple, els nostres Innolabs, amb el recent cas de Port Innova com a cas representatiu. |
El driver representarà un factor clau que determinarà moltes de les característiques de la comunitat d’innovació oberta de l’empresa, per exemple:
- Stakeholders a implicar.
- El grau d’apertura a agents externs.
- Recurrència de les relacions amb els agents implicats en la comunitat.
- Inversió inicial a realitzar.
- Costs de manteniment de la comunitat d’innovació.
- Retorn de la inversió.
2. A quin tipus de stakeholder necessito implicar en la meva comunitat d’innovació oberta?
La innovació oberta significa col·laboració en massa al llarg del procés de creació de nou valor, vingui aquest en forma de producte, servei, processos, organització o model de negoci.
Es tendeix a pensar en innovació oberta com a comunitats on una organització llança una campanya en obert perquè la “comunitat” presenti idees i solucions que puguin ser implantades. Si bé aquest tipus d’innovació oberta és la més utilitzada, no és l’única, i en molts casos, tampoc és la més reeixida.
De fet, les comunitats d’innovació varien molt en base al tipus d’agents que es vegin involucrats en la comunitat, per exemple:
Nivell 1: l’organització:
- Empleats: el valor d’implicar els professionals en temes estratègics. Especialment interessant quan impliquem als que estan més a prop del client / usuari. Es tracta d’una modalitat molt consolidada.
- Departaments o oficines d’una mateixa empresa.
- Organitzacions dins d’un mateix grup empresarial / institucional.
Nivell 2: el sector
- Competidores
- Distribuïdors.
- Proveïdors.
- Experts.
- Startups i emprenedors.
- Investigadors.
Nivell 3: el món
- Clients i usuaris.
- Ciutadans.
- Estudiants de primària, secundària, grau universitari, o màster.
- Investigadors d’universitats i centres tecnològics del món sencer.
Fa temps, en Joan va escriure un post que us recomano per identificar i entendre els ecosistemes innovadors. Tots aquests grups anteriorment citats poden ser considerats “crowd” o “massa”, i conformar una comunitat d’innovació quan són connectats a través d’una plataforma d’innovació, entorn a algun repte que l’organització líder desitgi solucionar.
En definitiva, la innovació oberta no vol dir col·laborar específicament amb el client o l’usuari, o amb investigadors o startups com se sol creure, sinó que hi ha moltes altres opcions (o la combinació de diverses), i la decisió de cada empresa dependrà (entre altres) de:
- Grau de maduresa de l’empresa en relació a la innovació.
- Context del sector: quin és el driver d’èxit empresarial en el sector específic de la companyia?
- Objectius estratègics de la companyia.
- Tipologies d’innovació objectiu.
- Cultura de col·laboració de l’organització.
- Pressupost destinat a projectes d’innovació.
3. En quin “moment” del funnel d’innovació necessito implicar-los?
La innovació és un procés continuat i iteratiu, que podria semblar-se al següent gràfic:
| Exploració | Ideació | Investigació i Desenvolupament de projecte | Disseny | Testeig | Finançament | Comercialització |
Tot i que les fases podrien variar en temps i seqüència, i de fet diverses d’aquestes fases es podrien aglutinar en una, cert és que la innovació requereix la majoria de les vegades, sinó totes, de les següents funcions:
- Vigilància tecnològica i intel·ligència competitiva: Què hi ha fora? Què fan els meus competidors? Què fan en altres sectors que podria aplicar jo? És el que anomenem la fase d’exploració.
- Generació d’idees: Què creiem que podem fer, per exemple, per millorar el servei o producte als nostres clients? És la fase d’ideació.
- Gestió del coneixement i treball en equip: selecció de projectes, investigació i desenvolupament de tecnologia per poder fer el nou producte o servei realitat. Tasques tradicionalment associades a l’I + D.
- Disseny: és la pròpia fabricació dels prototips i el producte mínim viable.
- Testeig del producte o servei innovador, generalment implicant potencials clients i usuaris. Aquesta fase significa aprenentatge, i requereix de capacitat d’adaptació als inputs obtinguts.
- Cerca de finançament interna o externa per llançar el projecte. Elaboració del business case, identificació del punt d’equilibri, i recerca de recursos per al llançament del producte o servei.
- Comercialització, a través de partnerships o vendes directes.
Doncs bé, hi ha tantes tipologies de comunitats d’innovació oberta com a fases té del procés d’innovació. De fet, ja us hem parlat de casos concrets de crowdfunding (fase de finançament) o d’incubadores corporatives (fase d’exploració, ideació i desenvolupament de projectes), per exemple.
A la següent taula us mostro 30 exemples de comunitats d’innovació oberta, d’acord amb la fase del procés d’innovació que cobreixen (en vermell, les plataformes independents, és a dir, que pertanyen a un intermediari o “vendor“, i no a una marca o empresa que vol impulsar la seva capacitat d’innovació a través de comunitats d’innovació oberta):
| Exploració | Ideació | Investigació i Desenvolu- pament de projecte |
Disseny | Testeig | Financiació | Comercia- lització |
|
The Quillionaire Oscar de la Renta G-Mills Tarracolab OIGS |
The Quillionaire Intel Soldeu Bike Park Ideastorm My Starbucks Idea I-prize Cisco BSM UPF Challenge Garage NetFlix Prize G-Mills BBVA Innova Challenge Pepsi Refresh Tarracolab Barcelona Co-Innovació |
Intel G-Mills BBVA Innova Challenge Innocentive Yet2 Tarracolab AZ Open Innovation |
Intel Netflix Prize Marisol – Lilica Ripilica Heineken The Club Lego Cuuso Quirky |
Crowdtest Kraft Firts Taste Welfare Tech |
G-Mlls Intel Verkami Crowdcube |
G-Mills Intel Innocentive Yet2 |
Cal notar que moltes d’aquestes comunitats no cobreixen específicament una de les fases del procés d’innovació únicament, encara que sí es pot dir que estan més enfocades a cobrir aquesta fase en concret. Per ampliar el repositori de casos i exemples d’iniciatives d’innovació oberta, us recomano anar al bloc de Stefan Lindegaard per a casos d’innovació oberta a empreses internacionals i particularment anglosaxones, com per exemple la llista de casos d’Open Innovation d’aquest post, i el nostre bloc Societat de la Innovació per a casos d’empreses espanyoles i de parla hispana, principalment.
En definitiva, aquestes són les 3 primeres preguntes (els 3 factors) que et recomano que responguis abans de començar a dissenyar el teu model d’innovació oberta. Evidentment, et quedarà encara feina per fer: definir el sistema de reward & recognition dels stakeholders a implicar, dissenyar un pla d’activitats per assegurar que el procés d’innovació oberta sigui valuós, assignar un pressupost… i per això et recomano aquest altre post! 🙂
