Com impactaran els Centennials a la feina i la forma d’innovar a l’empresa?

Com impactaran els Centennials a la feina i la forma d’innovar a l’empresa?

Quan ja ens havíem familiaritzat amb la Generació Y i els Millennials (nascuts entre 1981 i 1995) venen els sociòlegs per explicar-nos que, ara, toca la Generació Z o, el que és el mateix, els Centennials.

Qui són els Centennials? Són diferents als Millennials? Per què necessitem entendre’ls?

I el més important: Com van impactar els Centennials en el treball i la innovació a l’empresa?

Parlem amb Núria Vilanova, presidenta de Atrevia, la principal consultoria d’innovació en la comunicació a Espanya i coautora de “Generació Z, tot el que necessites saber sobre els joves que han deixat vells als Millennials” juntament amb Iñaki Ortega, professor de la Deusto Business School.

Sobre la utilitat de l’estereotip de les generacions en el treball

Partim d’aquesta idea: és obvi que limitar la definició d’un grup de persones amb una sèrie de característiques és reduccionisme. És estereotipar i, no obstant això, no podem negar l’existència de circumstàncies comunes en la vida de les persones a partir de la data i lloc de naixement. Aquestes circumstàncies són les que marquen i defineixen una sèrie de tendències (o preferències) comunes, demostrades a través d’estudis de mercat, sobre els aspectes clau de la seva vida. Com es relacionen? Com volen treballar? Què pensen sobre determinats temes com la política, la tecnologia, l’oci, l’amor o la feina?

Tal i com defensen els psicòlegs, des d’aquest punt de vista, un estereotip pot ser útil. Ho és per CEOs i responsables d’innovació, sempre que sàpiguen posar en context la informació. Els ajuda a crear entorns laborals que impulsin la motivació intrínseca dels membres (sobretot de la generació X, Y, Z i X) de la seva organització i, catapultar així, la creativitat i la innovació a l’empresa.

La maduresa dels Millennials (Generació Y)

La “Y” és aquella generació que recordarà l’atac a les torres bessones de 2001 (els més grans) o la crisi financera global com un fet destacable de la seva vida. Són tots aquells que van néixer entre 1981 i 1995 i, representen ja, la majoria de la força laboral.

Els Millenials són, sobretot, la generació de l’adaptació al canvi com a constant vital, amb dos exemples clars: adaptació a Internet en la seva adolescència i la capacitat de la supervivència durant la crisi financera que van afrontar al poc temps d’incorporar-se al món laboral.

També són la generació de les contradiccions: d’una banda, la flexibilitat per empoderar i millorar la seva qualitat de vida en el treball i oci, però també, la fi de la lleialtat a una única feina. D’altra banda, la “gig economy” com a treball freelance, lliure de lligams, amb possibilitat d’oferir el seu talent a qualsevol persona, en tot moment i a qualsevol lloc.

Aquesta és una generació carregada de promeses, orientada a produir el canvi i que ja lidera les empreses més innovadores, amb capacitat per a transformar la nostra realitat. Els Millennials han dut a terme l’evolució d’una realitat analògica a la societat de l’accés. La primera, massa jeràrquica, enfocada en el creixement econòmic i en la propietat de (com diria aquell) les “coses”: cases, cotxes, televisors … etc. La segona, digital, col·laborativa i amb el propòsit com a fi (més enllà dels diners).

Els Millennials van portar l’economia col·laborativa, l’empoderament del treballador, la innovació oberta, les revolucions democràtiques a mig món i van convertir el moviment de tot allò gran (institucional, sistèmic, lent) cap al petit (personalitzat, empoderat, àgil). Com a exemple, el sorgiment del “món startup” i el moviment “crowd“, basat en allò que qualsevol persona que tingui un propòsit, disposa de capacitat per a canviar el món (vegeu casos com el de change.org).

Núria Vilanova, presidenta d’Atrevia, opina que la Generació Y “ha patit la crisi en el moment en què havien d’accedir a les seves primeres experiències laborals i, per això, s’han vist obligats a allargar l’etapa d’estudis o convertir-se en els eterns becaris sense possibilitat de prendre decisions, d’equivocar-se, ni d’exercir la responsabilitat “. Vilanova creu que podem entendre-la com una generació de transició perquè “arrossega les pors amb les que els van educar, no tenir una feina a llarg termini, no comprar-se un habitatge, haver d’estudiar tota la vida… etc. La veritat és que ja han començat a actuar de manera diferent però encara no disposen de la llibertat absoluta que té la següent generació, que ha crescut sabent que ja res no serà així “.

Però això ja ha passat. Així són la majoria dels teus companys i companyes de treball. I si encara no t’has adaptat a ells i elles, tens un problema. Perquè a més dels Millennials, els empleats que estan entrant a la teva oficina, venen amb noves exigències i estan preparats per a transformar-ho tot.

Qui són els Centennials?

La Generació Z es diferencia de l’anterior en els següents punts:

  • És la primera generació nativa digital que no va haver d’adaptar-se a internet.
  • Va patir la crisi sent un nen o nena que va veure com els seus pares patien una caiguda en les seves condicions de vida i els luxes familiars, sense poder fer res per evitar-ho. Ara entén la garantia del salari com un valor important a la feina.
  • La fi de la jerarquia: No acceptarà mai que li diguin el que ha de fer “perquè ha de ser així”.
  • Aprendre i actuar amb autonomia i llibertat, per si mateix, sempre que es facilitin els recursos adequats.
  • Torna a valorar allò presencial, l’humà i l’espai privat.
  • Lidera i considera una commodity la revolució tecnològica de l’època de la singularitat: big data, robotització i automatització de tot, les dades com la principal moneda de canvi.

Els Centennials són la generació de la instantaneïtat radical. Si els Millennials van aconseguir que un llibre arribés a casa en 2 setmanes, els Centennials ho exigeixen en un dia, com a màxim! No poden esperar.

També són la generació de la irreverència sense complexos. Empenyen a la resta de generacions a liderar amb credibilitat i que els ajudin a fer millor la seva feina, mai per ordre d’algun estament superior.

La instantaneïtat i la irreverència formen dues de les quatre is que, segons Núria Vilanova, són les que millor defineixen els joves d’aquesta generació.

3 canvis de la nostra forma de treballar provocats per la generació dels Centennials

Núria Vilanova apunta algunes diferències entre els Millennials i els Centennials a la feina. El seu testimoni és clar:

“Quan els vam preguntar què és el que més els interessa a la feina, no ens parlaven de grans sous ni de grans títols … ens diuen que ells volen deixar empremta! El seu salari emocional és sentir-se escoltats i sentir que aporten. Quan no és així, se’n van de l’empresa o es queden, però desconnectats “.

Vilanova es pregunta si les empreses estan preparades per escoltar les aportacions dels menors de 24 anys. “Estan disposades a incorporar les seves idees i a entendre el món des de la seva particular experiència? La resposta és no “.

Les empreses, segons l’experta, s’han estructurat d’una manera molt jeràrquica, els joves s’incorporen com a becaris per aprendre el bo i dolent de la companyia. “Als becaris no se’ls escolta, només quan han passat ja per un llarg procés de” adoctrinament “sobre el saber de l’empresa i ascendeixen en l’escalafó. És llavors, quan tenen alguna oportunitat de fer realitat el seu somni. Quan segurament ja s’hauran anat de l’empresa i, si encara hi són, haurem matat ja una part de la seva capacitat d’innovació! “

“Això no ens ho podem permetre perquè necessitem la seva manera d’entendre i de veure el món. Ells tenen la capacitat de veure coses que passen sota el radar de les generacions anteriors.”  Vilanova afegeix que “al cap i a la fi, és la primera generació que ha nascut amb internet, que és autodidacta i que encara sent inquietud per un futur que no coneix, sap que sense cap dubte serà diferent. Com ens diuen ells mateixos: no sé com serà la meva feina però, tinc clar que encara no està inventada. Avui no existeix.”

Núria Vilanova, presidenta d’ Atrevia, principal agència a Espanya d’innovació en comunicació i coautora de “Generación Z”

Entre la vasta investigació existent sobre el tema i tenint en compte les aportacions de l’experta, destacaria 3 canvis que s’han donat en l’entorn laboral, derivats del creixement del paper d’aquesta nova generació en el treball:

  1. Major convergència del treball amb l’entorn social: la Generació Z ha viscut amb la convergència que caracteritza la Societat de la Innovació. Ja no hi ha fronteres (o cada vegada hi ha menys) entre el treball, l’oci i l’entorn social, entre l’àmbit privat i el públic, entre l’analògic i el digital.
  2. Tecnologia més oberta, més àgil i flexible: aquesta generació no entendrà que li proposis una tecnologia pesada amb difícil experiència d’usuari, amb la que tan acostumada està la generació X. Flexibilitat, instantaneïtat, relacions directes i transparents, tot això és el que ha de fomentar la tecnologia en el treball per a la generació Z.
  3. Flexibilitat radical en tots els formats de treball: forma part de la seva necessitat d’independència, llibertat, autonomia, combinat amb el seu sentit del propòsit i la responsabilitat. No s’entendrà la força laboral del futur sense flexibilitat horària, física i de relació laboral.

I com impactaran els Centennials en els sistemes d’innovació corporatius?

La meva aposta va en la línia següent:

  1. Independència i autonomia per testejar amb l’usuari allò que considerin necessari. Esperaran que els ajudis amb alguns recursos per provar nous productes i serveis i els costarà entendre que un Comitè, sense cap contacte amb l’usuari, decideixi que la seva proposta innovadora no té sentit per a la companyia. A les empreses del futur sense caps, les decisions (també les relacionades amb la innovació) les prenen aquells que estan a prop de l’usuari, no algú allunyat d’ell.
  2. Fomentar (encara més) l’emprenedoria interna com a forma de desenvolupament: de fet, a escala global, els Centennials estan més interessats en crear un negoci que els Millennials a la seva edat. Aquesta és una generació que va donar per fet que, dins d’una organització, una persona pot convertir-se en emprenedora. Creixerà, per tant, la figura de l’intraemprenedor.
  3. Innovació digital sí, però també focus en l’experiència d’usuari: El 53% d’ells reconeix que prefereix les relacions cara a cara. L’experiència física de l’usuari seguirà sent essencial així que, s’espera que se centrin també en aquest tipus d’innovació, no solament en la tecnològica.

los Centennials en los sistemas de innovación corporativos

Està la teva empresa preparada per tot allò que acompanya els Centennials?

Núria Vilanova dóna resposta a aquest dubte i assegura que “les generacions no són pures, afortunadament ens contagien amb la interacció. Les millors empreses seran les més diverses, no només en gènere, també generacionalment i geogràficament, de formació i cultura. I la Generació Z està aquí per contagiar-nos. Tots som avui una mica Z “.

La caracterització de les generacions és un estereotip. Però és també innegable que les experiències de les persones són diferents segons l’època i l’entorn (cada vegada més global) en el que han nascut i crescut. Com deia el filòsof Ortega i Gasset (i així ens ho recorden, la Núria i Iñaki en el seu llibre): “Jo sóc jo i la meva circumstància. I si no la salvo a ella, no em salvo a mi “.

Les circumstàncies de la generació Baby Boomer no són les mateixes que les de la Generació X (1966-1980) marcada per la caiguda del mur de Berlín, la Generació Y (1981-1995) marcada per la crisi financera global i el terrorisme global, o ara la Generació Z (1996-2010) marcada per la irreverència dels moviments del 99% o el #metoo i la instantaneïtat de la vida de Justin Bieber.

Necessitem entendre’ls per ser conscients de tot allò que esperen i quin entorn laboral necessiten per poder oferir el millor de si mateixos i, crear així, empreses més innovadores que puguin tenir èxit en la Societat de la Innovació en la qual hi passaran gran part de la seva vida laboral.

Esteu preparats?

Sort amb aquest gran repte!

The following two tabs change content below.
Ignasi Clos

Ignasi Clos

Soci i Director de Projectes d’Innovació Oberta a Induct SEA, S.L.
Graduat en Negocis i Màrqueting internacional. Ha estat consultor d’internacionalització a les oficines als Estats Units d’Acc10 (Nova York i Miami) durant 2 anys, consultor d’Estratègia i Operacions a Deloitte, SL durant 4 anys, i des de 2010 està involucrat al món de la innovació i la emprenedoria, com a consultor per a petits emprenedors, i com a Soci i Director de Projectes d’Innovació Oberta a la oficina a Barcelona del Grup Induct. Professor d’Innovació i Emprenedoria a la UPF.

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Al enviarnos tus datos manifiestas que has leído y aceptas nuestra Política de privacidad y cookies

*