10 Claus per a impulsar la innovació en formació professional

10 Claus per a impulsar la innovació en formació professional

En dos posts anteriors, La revolució de la formació professional – 1ª part i La revolució de la formació professional – Part II, comentava la necessitat d’incloure la innovació en la formació professional per poder donar respostes a les necessitats del mercat que ve. En aquest post us parlaré de les claus per aconseguir impulsar la innovació en aquest entorn. Ho faré parlant indistintament d’innovació en producte, servei, model de negoci, procés, etc., i d’innovació educativa.

En l’educació, la inclusió de la innovació topa amb algunes dificultats. La primera és un entorn altament garantista, que necessita estar segur que la modificació de la manera de treballar no afectarà negativament el desenvolupament acadèmic dels estudiants, que podrien veure perjudicada la seva competitivitat en el mercat a causa d’una metodologia poc eficient. Evidentment, aquesta visió conservadora no se sosté en una societat en constant transformació, hem de ser punta de llança en el canvi evident de la societat mundial si no volem un sistema a la cua d’Europa i el món. D’altra banda, innovar implica canviar i, com tots sabem, hi ha persones a les quals canviar no els costa gens i, en canvi, a altres els costa més. La complexitat, en aquest cas, és que un canvi en un entorn educatiu és complicat fer-ho sense comptar amb la col·laboració de part de l’equip docent que treballi amb un grup d’alumnes i, per això, cal reunir un grup de professors / es que s’animin a treballar en el disseny, implantació i avaluació de canvis.

Per facilitar l’impuls de la innovació en Formació Professional, us llanço 10 claus que és interessant tenir en compte per afrontar el repte.

1. Forma un grup de professors que treballin, com a mínim, en un mateix cicle formatiu i que tinguin ganes de canviar les dinàmiques d’ensenyament-aprenentatge. Tria bé els teus companys de viatge, ja que aquest és el principal motiu d’abandonament de les iniciatives que tenen a veure amb la inclusió de la innovació en formació professional.

2. Analitzeu quines seran les necessitats dels sectors en què els vostres alumnes s’incorporaran quan acabin els estudis. Heu de fer una prospecció de futur. Per a això, heu de reunir-vos amb empreses, però també buscar documentació que faci anàlisi de futur de l’entorn. Us podran ajudar informes genèrics que realitzen el World Economic Forum o altres entitats similars de reconegut prestigi i informes dels sectors afectats que trobareu, per exemple, en revistes especialitzades. Us aconsello que totes les conclusions estiguin sustentades en informació externa que garanteixi que no us heu inventat res, això donarà credibilitat a la necessitat d’implantar un canvi. Aquesta informació ha de ser la base dels reptes d’innovació en el sector que llanceu al vostre alumnat. En qualsevol cas, crec que és necessari que en tot procés d’innovació, l’inici sigui una exploració o vigilància estratègica que hauríeu de demanar a l’alumnat. El vostre coneixement serà imprescindible per ajudar i avaluar l’alumnat en aquest primer pas.

3. Veureu que en qualsevol prospectiva us apareixerà la necessitat de desenvolupar la capacitat creativa, capacitat de treballar en equip, resistència al fracàs, recerca i anàlisi d’informació, autosuficiència, iniciativa… Com podeu veure, es tracta bàsicament d’actitud més que d’aptitud. És per això que de seguida apareix la necessitat d’adoptar metodologies que permetin treballar a fons aquestes capacitats i competències. Entre les diferents metodologies, la que avui té més projecció és l’aprenentatge basat en projectes. Aquesta és una innovació pedagògica que a dia d’avui està en boca de tot el professorat però que està costant que entri en les aules de la formació professional al ritme que s’esperava. En aquest cas, no s’ha d’oblidar que introduir noves metodologies, no implica necessàriament renunciar a metodologies “tradicionals”, la qüestió és combinar-les de la millor manera possible.

4. En l’aprenentatge basat en projectes, els projectes poden ser de molts tipus, però us aconsello que trieu projectes reals i innovadors. Inventar-se un projecte té dificultats, i és que és molt difícil controlar-ho tot, i al final sempre acabareu inventant requisits quan us preguntin alguna cosa que no heu tingut en compte. Això pot fer que al final el projecte resulti inconsistent. Si el projecte és real tindreu alguns avantatges: interlocutor extern, suport tècnic, entorn motivador. Tractem aquests avantatges en els següents punts. Si, a més, el projecte és innovador, us permetrà treballar aspectes com la recerca d’informació, la creativitat o la resistència al fracàs de forma més intensa.

5. Dissenyeu un programa que us permeti resoldre més d’un projecte en un curs, d’aquesta manera, ampliareu els continguts i resultats d’aprenentatge que podreu incorporar. És aconsellable que els projectes no només desenvolupin diferents productes, processos o serveis, sinó que també siguin de mercats diferents (clau en mà, gran producció, servei especialitzat, franquícia…). Les metodologies actives d’aprenentatge seran objecte d’un futur post.

6. Reserveu un temps (un dia a la setmana, un mes al principi o al final, algunes classes intercalades entre els projectes…) per poder impartir els continguts que no es puguin veure en els projectes. Això us facilitarà la tasca de convèncer els companys i equip directiu, fins i tot a la inspecció, de la bondat del mètode. Es tracta del fil que us mantindrà units a qui tingui més reticències al canvi alhora que us permetrà no forçar els projectes per incloure el que exigeixi el currículum. En tot cas, tingueu en compte que el currículum és molt flexible si es llegeix amb deteniment.

7. Busqueu projectes reals d’empreses amb les quals hi hagi confiança, que es puguin resoldre en un curs escolar com a màxim, i amb el compromís de l’empresa de participar activament en el seu desenvolupament. El fet de fomentar que l’alumnat de formació professional innovi té avantatges per a l’empresa. D’una banda es poden llançar reptes per als quals l’empresa no té persones o coneixements suficients per afrontar. De l’altra, mentre duri la col·laboració, es pot detectar talent entre l’alumnat. Però per al centre també té avantatges, l’alumnat se sent més motivat treballant en projectes reals per a empreses ja que el seu treball és útil i pot servir-los com aparador per mostrar el seu talent.

8. Avalueu-ho tot constantment. D’una banda, avalueu la metodologia que estigueu utilitzant, especialment al principi, amb la màxima freqüència possible. D’altra banda, avalueu constantment el treball del vostre alumnat. L’avaluació de l’alumnat ha de contemplar el treball d’equip així com l’individual. Tingueu en compte que per fomentar la innovació, no s’ha d’avaluar el resultat obtingut sinó el procés per obtenir el resultat. Aquí cal tenir en compte també el fracàs, que com a part intrínseca dels processos d’innovació, s’ha d’avaluar i gestionar. L’important del fracàs és de quina manera l’alumnat i professorat n’aprèn i pren mesures perquè no es repeteixi o perquè afecti en la menor mesura del possible.

9. No pretengueu, almenys al principi, negociar amb l’empresa un percentatge dels drets de propietat industrial que es derivin del projecte. Us aconsello que negocieu aparèixer com inventors en les patents i que es reconegui la vostra propietat intel·lectual. Això és suficient per al reconeixement de l’alumnat i el professorat i us facilitarà molt la tasca de trobar empreses disposades a oferir-vos reptes per resoldre.

10. Feu una àmplia difusió dels resultats obtinguts amb els primers projectes. Això us ajudarà en dos aspectes fonamentals: el primer és convèncer la comunitat educativa que el mètode dóna bons resultats. Per això serà necessari incloure la valoració de l’empresa i la de l’alumnat a més de la vostra. En segon lloc, la difusió us ajudarà a que altres membres del claustre s’animin a implementar noves metodologies per incloure la innovació com a eina fonamental per al desenvolupament de les capacitats i competències del futur.

A més d’aquestes claus n’hi ha altres que es poden tenir en compte, seguiu atents als pròxims posts perquè les anirem desvetllant!

The following two tabs change content below.
Daniel Bernard Vilamitjana

Daniel Bernard Vilamitjana

Dani Bernard Vilamitjana és Enginyer tècnic industrial, màster en negocis innovadors i gestió tecnològica, màster en Direcció d’Empreses, màster en Prevenció de riscos laborals, i postgraduat en gestió ambiental. En l’àmbit industrial ha estat enginyer, així com director de prevenció de riscos i protecció del medi ambient en diverses empreses del sector auxiliar de l’automoció. Va ser cofundador de la consultoria de sistemes de gestió ISGgroup, i més recentment fundador de la consultoria d’innovació, creativitat i emprenedoria D’ANOU. També va ser cofundador de DISSENY SINTÈTIC, una empresa dedicada al disseny, fabricació i comercialització de productes plàstics. Els darrers sis anys, ha participat habitualment com a ponent en jornades sobre innovació, emprenedoria i treball col·laboratiu. En l’àmbit educatiu, ha estat professor de fabricació mecànica i ha col·laborat com a expert amb el Ministeri d’educació, la Conselleria d’Ensenyament l’Institut Català de formació professional, l’Instituto de cualificaciones profesionales, i projectes internacionals de recerca Leonardo Da Vinci i Erasmus. Actualment és professor associat de gestió de projectes a la Universitat de Barcelona i coordinador del Programa INNOVAFP de la Direcció General de Formació Professional.

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Al enviarnos tus datos manifiestas que has leído y aceptas nuestra Política de privacidad y cookies

*