“L’hospital del futur no és un lloc”

Francesc IglesiasActualment, és Adjunt a la Gerència de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron – Campus Vall d’Hebron, així com Agent d’Innovació del Programa Innòbics de l’ICS. Ha estat assessor executiu en el Gabinet del Ministeri de Sanitat col·laborant en els processos d’organització, descentralització i cohesió del Sistema Nacional de Salut. En els últims dotze anys de carrera professional, ha realitzat tasques directives per a l’Institut Català de la Salut, ICS, havent estat Director d’Organització i Sistemes a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Director d’Innovació a la Fundació d’Investigació Vall d’ ‘Hebron, i el seu representant a la Xarxa Nacional d’Innovació ITEMAS, i Adjunt a la Gerència de l’aliança estratègica entre l’ICS i l’Institut d’Assistència Sanitària a Girona. Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, ​​Màster en Gestió Hospitalària i PADE de l’IESE.

Moltes gràcies Francesc per estar amb nosaltres. I felicitats, perquè quan es parla d’innovació en salut a Catalunya, Espanya i Europa, sempre apareixeu. Coneixem el VHIR des de fa temps com un institut de recerca de referència a Catalunya que fa recerca en producte i tecnologia. I sabem que des de l’hospital s’ha creat el Comitè d’Innovació, integrat per professionals multidisciplinaris, per impulsar la innovació en serveis, processos i models organitzatius de l’assistència sanitària. A més, us hem vist últimament sent notícia al Mobile World Congress, així com a la primera edició de Healthio.

Però comencem pel principi.

Què és i per què és necessària la innovació a la Vall d’Hebron?

Des del punt de vista del Campus Vall d’Hebron la innovació és una línia estratègica. Transferir el nostre coneixement, materialitzar una innovació en un nou medicament, producte, o servei, és un punt crític per al que considerem l’èxit de la nostra organització. I és transversal, perquè incorpora investigació, assistència, i també docència. Són de fet les tres línies bàsiques d’activitat de la nostra organització.

És cert que en el paraigua jurídic de l’ICS, gestionar la innovació passa per les seves instituts d’investigació, no només per l’activitat que desenvolupen en l’activitat de recerca, sinó també per la seva activitat transversal pel que fa a patents, relacions amb la indústria, i altres.

Però també, tenim la nostra organització interna en l’àmbit assistencial per innovar a nivell de processos, medical devices, millores organitzatives… són innovacions, quant representen un valor encara no posat en marxa per l’organització.

L'Excel·lentíssim Sr. Comín, Conseller de Sanitat, en la presentació del Vall d'Hebron Campus Hospitalari, la unió de 4 entitats clau com l'Hospital de la Vall d'Hebron, el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), i el Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEMCAT).
L’Excel·lentíssim Sr. Comín, Conseller de Sanitat, en la presentació del Vall d’Hebron Campus Hospitalari, la unió de 4 entitats clau com l’Hospital de la Vall d’Hebron, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), i el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEMCAT).

Com a professor d’innovació que sóc, sabem que un dels punts clau en tota organització és tenir un llenguatge comú respecte al que la innovació es refereix. Com definiu innovació al VH?

Bona pregunta! Nosaltres la conceptualitzem i la projectem a través de la novetat, es tracta del desenvolupament d’un nou servei, procés, producte, que es transfereix a la societat i té capacitat d’aplicació des del punt de vista de la millora de la salut dels ciutadans.

Pot incorporar models de negoci nous, o simplement disseminació de bones pràctiques. I no renunciem a cap grau d’innovació, ni la disruptiva òbviament ni la més incremental. Som una organització sense ànim de lucre, de manera que tota innovació que es desenvolupi es reinverteix, aportant valor tant a l’organització com als seus usuaris. I això és diferencial respecte a un altre tipus d’organitzacions dins del nostre sector.

Es parla de grans reptes en salut, com l’envelliment de la població per exemple, i de la necessitat d’aplicar la innovació per resoldre’ls. En quins esteu treballant i enfocant els vostres esforços d’innovació?

L’aplicació de tecnologia frontera en salut és crítica. I la nostra investigació és de les més valorades a nivell internacional, i hem desenvolupat grans projectes en diferents especialitats (oncologia, cardiologia, etc.).

Com dius, emmotllar el model d’innovació a la realitat poblacional té molt sentit. Especialment perquè, per exemple, a això va lligat part del finançament de la Unió Europea, com és el cas de l’envelliment que cites.

Però la nostra innovació no es limita a això. La nostra innovació abasta des del moment previ al naixement fins al final de les nostres vides. I, per això, també innovem en l’àmbit de neonatologia per exemple, tot i que des del punt de vista de la realitat poblacional, aquí no hi ha el principal “problema”. I hi ha també àmbits clau per a nosaltres com les malalties rares, per la qual cosa establim partnerariats amb xarxes internacionals, en els quals també invertim molt en quant a innovació.

A més, tingues en compte que una organització com la nostra té al voltant de 3.000 professionals en l’àmbit d’infermeria. I hi són les 24 hores al dia, 365 dies a l’any, al costat del pacient. La seva expertesa és prioritària i de gran recorregut. En aquestes organitzacions, aquestes persones sempre estan innovant, generant solucions, i no hem de parar aquest flux perquè no formi part de la realitat poblacional.

Una altra cosa és com es gestionen aquestes innovacions. Tractem de crear els vehicles de manera que sigui més fàcil incorporar les innovacions que aquest produeixen diàriament en infermeria al conjunt de l’organització.

Per això, l’àmbit d’infermeria està incorporat i representat en el comitè d’innovació de la Vall Hebron, per posar en valor totes les idees que estan desenvolupant, i trobin canals estructurats per vehicular-les.

Sol passar que els professionals no estan totalment identificats, ni saben quin camí realitzar, ni tenen elements d’empoderament per conèixer la qualitat o l’impacte dels seus projectes. I pretenem solucionar-ho.

Això que comentes és molt interessant. Ocorre en les organitzacions més tradicionals que qui innova són les elits, de forma a vegades protegida. La innovació oberta comença a trencar aquestes barreres en l’àmbit de la salut i en concret en els hospitals?

Sí, hem hagut de canviar el paradigma. És un canvi cultural, i ens ha servit començar fer aquest canvi amb la investigació, amb la nostra entrada a la xarxa ITEMAS, que en el fons ja són plataformes de col·laboració.

Tenim l’obligació d’aportar i compartir les nostres innovacions amb el conjunt del sistema en què operem. No és la innovació del VH només, és la innovació de l’ICS, és la innovació de Catalunya. Compartir és gairebé una obligació si volem innovar.

Com afectaran les tecnologies a la gestió de la salut? Esteu veient canvis ja, avui?

La tecnologia en aquests moments, fins i tot la ja existent, va per sobre de la capacitat humana d’adopció, fins i tot a vegades per sobre de les capacitats comercials. La revolució tecnològica és disruptiva. Fins i tot grans indústries en l’àmbit tecnològic tenen productes que no poden comercialitzar perquè encara estan en la comercialització del producte precedent. Hi ha una gradual aproximació al nou model. La tecnologia hi és, però ni el mercat ni l’usuari han arribat.

En les ciències de la salut, passa una cosa semblant, no tant en la tecnologia vinculada a la investigació, però sí pel que fa a les tecnologies de la informació, la incorporació és més fàcil de veure a casa, però que en canvi és més difícil de veure en estructures complexes com els hospitals (apps, senyalística…). Són coses que existeixen, al carrer es fan servir, però aquí encara no, és una mica més gradual. Durant els propers 5 anys veurem un canvi molt important pel que fa a les TIC, des del punt de vista de l’organització hospitalària.

L’hospital del futur seran xarxes, i aquestes xarxes es sustenten amb tecnologies de la informació, més que amb espais físics. La revolució es donarà, els mitjans existeixen, però cal posar en harmonia l’evolució cultural de l’organització, la seva capacitat inversora amb una bona selecció de les tecnologies a posar en marxa, i basar-lo en els resultats i l’impacte a assolir amb la seva posada en marxa.

De fet, les estructures hospitalàries realment competitives, això és el que estan fent i pel que estan apostant.

Parlant d’”hospitals xarxa” als que fas referència, o organitzacions líquides, col·laboratives… Teniu projectes interessants a l’hospital en què estigueu treballant en aquest sentit?

Absolutament. Fins i tot possiblement la configuració de l’equip directiu ha estat plantejada per incorporar perfils que ens puguin donar aquest pas, precisament. Per exemple, vam ser premiats per la Societat Espanyola d’Informàtica de la Salut, en el seu XX Congrés Nacional d’Informàtica de la Salut, per una aplicació mòbil d’interacció digital i d’espera virtual per a pacients i familiars.

Aplicació mòbil d’interacció digital i espera virtual per al pacient i el familiar
Aplicació mòbil d’interacció digital i espera virtual per al pacient i el familiar

Treballem per desenvolupar un entorn de comunicació per a humanitzar la nostra activitat, aproximant-nos a les necessitats dels nostres pacients.

Un dels reptes principals és la distància amb el pacient…

Per descomptat. El nostre eslògan és “el pacient primer”, i això vol dir pensar com el pacient, per poder prioritzar les oportunitats d’innovació, per després seleccionar els projectes d’innovació en els quals invertir és importantíssim.

Fa poc escrivia al blog sobre Homo Deus, i sobre com la revolució (la innovació) tecnològica ens obliga a la reflexió de: estem fent la innovació realment “bona”? Estem perdent humanitat?

Sí, projectes amb el Dr. Ramos Quiroga, que es va presentar al Mobile World Congress i que estarà a Healthio, incorpora millores en certes patologies de salut mental utilitzant la realitat virtual.

La realitat virtual incorpora millores en certes patologies de salut mental.
La realitat virtual incorpora millores en certes patologies de salut mental.

Però el que planteges és importantíssim. Hem de fer una bona selecció, des del punt de vista de l’usuari. Hem de pensar que els nostres fills integren la nostra tecnologia de forma molt natural, mentre la nostra generació l’hem hagut d’incorporar, adoptar. No som nadius. Però en 30-40 anys, els nostres majors seran ells, i exigiran una tecnologia adaptada a les seves necessitats.

Per exemple, la tecnologia basada en el Big Data per prendre mesures predictives sobre comportament, prevenció… tenen un impacte brutal! I transformarà la realitat sanitària. I els nostres fills exigiran que estiguin aquí.

De fet, relacionat amb l’exemple del Big Data, hem incorporat un perfil molt potent amb gran capacitat de projecció, el Dr. César Velasco, un dels joves investigadors més influents a nivell mundial, amb la idea de desenvolupar el projecte Big Data a l’hospital.

El Dr. César Velasco, un dels joves investigadors més influents a nivell mundial
El Dr. César Velasco, un dels joves investigadors més influents a nivell mundial

Però clar, és el que deia al principi, necessitem el perfil i el coneixement adequats per desenvolupar aquests tipus d’innovació.

Però tornant al que plantejaves. Tenim l’altra línia, més humana si vols, com les visites de germans familiars als nens prematurs en neonatologia, amb el Projecte Germans. Són projectes d’una senzillesa brutal, que sense gran inversió, pensant en la necessitat, i materialitzant la idea, aconsegueixes un resultat, des del punt de vista de la satisfacció de l’usuari, molt elevada. I no s’ha basat en gran investigació. És un tipus d’innovació disruptiva menys basada en la tecnologia, i absolutament necessari per crear un entorn humanitzat, que és el que necessita un hospital.

Projecte Germans
Projecte Germans

Però són dos models complementaris, han de conviure. No competeixen, perquè s’apliquen en la mateixa organització. Totes dues són imprescindibles.

La importància del talent… Però no tindràs sempre el millor talent. Els Velasco o els Ramos-Quiroga són l’excepció! Hi ha una altra via mitjançant la qual col·laboreu per identificar oportunitats d’innovació?

Correcte! Nosaltres vam seleccionar talent per saber per quines tecnologies apostar, per després desenvolupar-les. El talent és la base innovadora del nostre model innovador.

Però una cosa que vull ressaltar és la nostra capacitat formadora del talent futur. Volem crear el millor talent. I volem tenir-los i retenir-los. Tenim els nostres Messi, Xavi i Iniesta. No només és captació i retenció de talent, sinó també la generació del talent. Talent amb valors Vall d’Hebron. Som un hospital universitari docent, i tenim aquesta vocació.

Però clar, tens tota la raó: i per això treballem en diverses xarxes, com ITEMAS, amb aliances internacionals en malalties rares, o com la comunitat d’innovació Innòbics, en què també tenim accés al talent global de l’ICS, alhora que oferim el nostre talent al conjunt de la comunitat. Una organització, amb totes les seves capacitats sempre té els seus límits.

Plataforma Innòbics basada en Induct Software (pàgina principal)
Plataforma Innòbics basada en Induct Software (pàgina principal)

Quins són els principals obstacles que us trobeu a l’hora d’innovar a l’hospital?

El primer som nosaltres mateixos. És a dir, la necessitat contínua de millorar en el nostre dia a dia. Però som tant l’obstacle com la solució. Necessitem incrementar la capacitat de detecció de les innovacions.

Després hi ha la capacitat inversora per a la innovació. No sempre és fàcil. Ben captada, ben justificada, i sempre vinculada a resultats. No es pot considerar una despesa sinó una inversió, i això no és intranscendent.

I finalment la dificultat del treball en xarxa. Sembla alguna cosa “guai”. Però la seva materialització és complexa, ja que té un component necessari que es diu “generositat”, i després saber anticipar les desconfiances que es produiran (perquè es produiran). Hem d’aprendre a diferenciar quan estem competint de quan estem col·laborant.

I això és cultura de treball pura.

Genial, una última pregunta: imaginem que estem el 2027, com és el VHIR i l’hospital de la Vall d’Hebron?

M’imagino un Hospital de la Vall d’Hebron com un pacient, que és el que seré en el futur. I espero que s’hagi transformat de forma important pel que fa a estructura, que hagi crescut pel que fa a coneixement i excel·lència. M’agradaria trobar, i crec que trobaré, un Hospital de la Vall d’Hebron que no és una localització: em poden rebre des de casa, no he de fer desplaçaments, que de vegades parlo amb algú que no és del VH si no del Karolinska , que parlo amb ell tot i que no conec el seu idioma, ni ell el meu…

És a dir, el futur passa per que l’hospital vagi on està el pacient i no a l’inrevés. Ja està passant. Fixa’t com s’estan “ambulatoritzant” els hospitals. Per a moltes de les coses que fem, no necessitem un entorn ni una atenció presencial. Potser necessiti una atenció grupal, en què parlo amb altres pacients que han passat pel mateix pel que estic passant jo com a pacient.

Espero també una medicina molt més personalitzada, tenint en compte els salts donats en genètica i la possibilitat de personalitzar els tractaments, com per exemple i està passant en neurociència o en oncologia. Ja no serà una relació hospital-pacient, sinó una relació hospital per a cada pacient. Aquí és on anem.

Que així sigui! Moltes gràcies per aquesta fantàstic estona!

Algunes referèncias i lectures extra recomanades:

Vall d’Hebron

Itcio.es

The Guardian

PWC

Health Catalyst

Jeroen Tas vía Linkedin

Ignasi Clos

MSc in Business Innovation por Deusto Business School. Economista especializado en International Business y Marketing. Profesor de Innovación, Open Innovation y Entrepreneurship en UOC y Esci-UPF. Creador del método i-flow de transformación culturar para la innovación. Aglutina más de 15 años de experiencia como consultor de internacionalización, estrategia, innovación y transformación organizativa y cultural, primero en Acció, después en Deloitte, y finalmente en SDLI, donde es Socio Fundador y Director de Estrategia y Comunicación desde 2012. Había trabajado previamente como experto en internacionalización para diversas compañías (Fluidra, Novartis). Experiencia profesional en Estados Unidos (Miami & Nueva York). Es Socio de Induct Software, herramienta digital SaaS de gestión de la innovación abierta.

    Leave Your Comment

    Your email address will not be published.*

    Uso de cookies

    Utilizamos cookies propias y de terceros para medir tu actividad en éste sitio web y mejorar el servicio ofrecido mediante el análisis de tu navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información aquí.

    ACEPTAR
    Aviso de cookies