El passat 9 de juliol vam ser a l’ESCILAB – Day, a la presentació de l’edició 2015 de la comunitat d’innovació ESCILAB, que uneix els reptes estratègics del sector privat amb el coneixement i idees d’estudiants de grau i màsters. I ens plantejàvem la següent pregunta: perquè una empresa hauria de col·laborar amb la universitat?
Podríem desenvolupar arguments de tot tipus: compromís amb la societat, responsabilitat corporativa, identificació de talent, promoció… Però no. La resposta és la innovació. O millor dit, la supervivència. I intentarem explicar perquè ho creiem així.
El model de gestió de les organitzacions està canviant, i té com a mínim 3 eixos clau:
1. Nova generació de professionals:
Entrada de nous professionals amb interessos contraposats al model tradicional de gestió: els millennials. Les noves generacions, professionals que es troben a la vintena o acaben de traspassar la barrera dels 30 anys, que d’aquí poc seran majoria, i reuneixen les següents característiques:
- El 64% busquen fer a la seva manera un món millor.
- El 72% volen ser el seu propi cap.
- Si han de tenir un superior, el 80% voldrien que fos un mentor.
- El 75% vol flexibilitat.
- Un 80% volen poder integrar la feina i l’oci.
- El 66% consideren que el fet que la empresa sigui innovadora és un factor clau de decisió a l’hora de treballar-hi.
Resumint, volen i busquen la cultura participativa, la col·laboració i la innovació. Volen estar on tinguin possibilitats de creixement i treballar amb un bon entorn.
Podem tenir una organització considerada d’ “excel·lència”, i per tant atractiva per al talent jove, seguint un model jeràrquic, tancat i inclús amb una gestió avorrida? Creiem que no.
2. Les Tecnologies socials :
D’altra banda, les tecnologies socials ja no són territori exclusiu dels consumidors o usuaris, si no que també han entrat des de ja fa temps al món empresarial. Des de les més conegudes com són Twitter o Facebook, i fins i tot LinkedIn, que permeten reforçar la relació empresa-client.
D’altres no tan conegudes com Zyncro o Yammer, són un bon exemple d’eines socials utilitzades internament a les organitzacions. En el nostre cas, Induct és també una tecnologia social al servei de les organitzacions, que inclús permet fer entrar els clients al cor d’aquestes, participant en la creació de nous productes i serveis. Creiem que això representa un canvi total de paradigma en la gestió, alguns exemples poden ser:
- Treballadors gestionant de forma col·laborativa projectes a nivell internacional.
- Xarxes socials internes per gestionar la comunicació interna.
- Plataformes per tal d’identificar noves oportunitats de negoci i desenvolupar nous productes.
- Cursos interns online.
- Eines socials internes per capturar el feedback dels clients.
- Eines socials de crowdfunding per a captar finançament per nous projectes.
- Resolució d’incidències amb clients a través de Twitter.
- Recerca de nous professionals mitjançant LinkedIn.
- Promoció interna de professional com a recompensa per la seva participació en les plataformes internes d’innovació…
Les tecnologies socials i col·laboratives estan a tot arreu, i les organitzacions més adaptades al canvi saben donar-li utilitat i valor enfocat als negoci. Podem ser una organització d’excel·lència sense utilitzar les tecnologies socials?
3. La innovació com a funció clau:
Les empreses amb més rendiment i major rendibilitat ja estan formalitzant el canvi i la innovació com un procés més dins les organitzacions. Procés estratègic, sí, però no un projecte puntual, sinó recurrent i “estable” dins la companyia, i amb responsables directes d’innovació.
Una dada:
El 60% de les companyies internacionals de més de USD 100M de facturació, tenen un Responsable d’Innovació, Gestió del Canvi, o càrrec similar. El canvi sempre hi és present, i les empreses líders ho han entès.
A nivell d’innovació, si profunditzem una mica més, hi observem impactes clars:
- Rendibilitat i facturació. Com a forma d’exemple d’inversió en innovació, els resultats de P&G són més de 27.000 patents registrades, a més, han passat de facturar 50.000 milions de USD a 86.000 milions de USD.
- Atracció del talent. Més del 60% dels joves considera que el fet que la organització sigui innovadora és un factor clau a l’hora de decidir si incorporar-s’hi o no.
- Obsolescència. Si tothom treballa en innovació, el que no ho faci, on serà d’aquí 5 anys?
Aquesta és l’empresa del S.XXI. La gestió del talent (això vol dir adaptar-s’hi), l’ús intensiu de les tecnologies socials i la gestió de la creativitat i la innovació, són sens dubte, factors clau d’èxit.
Però què vol dir això? Que jo, com a empresa, haig de col·laborar amb la universitat?
Com afirma H. Chesbrough, president del Comitè Assessor d’Induct, la innovació és imprescindible i és en obert, o no és, entre d’altres raons perquè:
- No tot el talent es troba dins la nostra organització.
- Es pot aprofitar el I+D extern per innovar, no cal ser l’iniciador de la investigació.
- Guanya el que fa un millor ús de les idees internes i externes.
En aquest entorn hi ha reconegudes experiències a nivell internacional
- P&G amb la comunitat d’innovació oberta Conect+Develop
- Starbucks My Starbucks idea
- Lego Lego Cuusoo
I a nivell català cada cop tenim més exemples, com el Challenge Garage de la Barcelona School of Management, o el propi ESCILAB, com a eina que tota organització pot emprar per tal d’utilitzar idees i investigació externa. Des de ja fa dos anys, organitzacions de tot tipus llancen reptes a alumnes, que responen en forma d’idees o projectes de fi de grau, aportant nou valor a les organitzacions col·laboradores. Un molt bon exemple és la campanya de Mango a Escilab a l’edició de 2014, tal i com mostràvem en el vídeo anterior.
Empresa, on vols estar d’aquí 5 anys? Col·labora amb la universitat i inverteix en futur!
Fonts: www.forbes.com/sites/jeancase/2014/06/18/millennials2014/, www.pwc.es/es/crecimiento-inteligente/innovacion.jhtml, www.territoriocreativo.es/etc/2012/06/social-innovation-10-casos-de-estudio-con-roi-evidente.html
