El procés d’innovació, o l’art de fer preguntes

El procés d’innovació, o l’art de fer preguntes

Els que el coneixem, sabem que el procés d’innovació no és fàcil ni divertit. És complex, i ho fem divertit només per patir menys! S’ha instal·lat en el subconscient aquesta relació aparentment directa entre innovació, idees i diversió. La innovació, en realitat, es pateix. I perquè es pateixi menys, s’intenta fer divertida. La diversió és més una eina que utilitzem per patir menys el procés innovador. ¿Però per què és tan complex el procés innovador? Molt senzill: la innovació és complexa perquè no es tracta de tenir bones idees, sinó de fer les preguntes adequades: no estem preparats per a això.

La importància de les preguntes en la planificació del procés d’innovació

Sempre hem planificat, en la gestió de projectes tradicional, per a l’eficiència, la seguretat i el control, per assegurar resultats. Això és un bon Project Manager.

Però resulta que la innovació és un procés que passa en entorns de risc, ambigüitat i incertesa. A la que la planificació eficient, simplement no és possible. Ens trobarem molts sots en el camí. I això és amb el que ha de lidiar un responsable d’Innovació.

El procés d'innovació: empatitzar, reformular els reptes, idear, desenvolupar conceptes, testejar i implementar
El procés d’innovació: empatitzar, reformular els reptes, idear, desenvolupar conceptes, testejar i implementar

Hi ha moltes aproximacions, tradicions o escoles pel que fa al procés d’innovació. Per citar alguns, l’escola industrial i el seu model stage-gate, l’escola del programari i la seva metodologia agile, la nova escola dels emprenedors i la seva metodologia Lean, o l’escola del disseny i la metodologia design thinking.

Totes són metodologies que han entès, a través de la pràctica que, en innovació, com més aviat es cometin els errors, millor. I per això introdueixen el màxim de preguntes possible al principi del procés.

[Tweet “en innovació, com més aviat es cometin els errors, millor”]

Behavioural economics: les preguntes són més importants que les idees

El procés d’innovació tal com el coneixem ara té l’origen en la behavioural economics de, entre altres, Herbet Simon, pare del concepte “satisficing”, paraula que ve al seu temps de la unió de satisfy i suffice. Segons Simon, que va estudiar els efectes psicològics, cognitius, socials i emocionals entre d’altres sobre la presa de decisions, les persones no prenem decisions de manera racional, sinó afectats per tot un seguit d’elements psicològics i cognitius que no controlem. A més, mai tenim la informació necessària per a la presa de decisions, i en els moments actuals, si la tinguéssim, no seríem capaços de processar-la!

No només això, sinó que com demostra Derren Brown en aquest programa, les nostres idees vénen afectades pel context que vivim a curt termini. No us perdeu com uns directors d’art desenvolupen la seva “gran” idea per a una campanya de publicitat. I quins resultats obté una persona que no té ni idea de publicitat.

Tota la teoria de la behavioural economics de Simon va portar a David Kaney, un dels seus deixebles, a crear iDeo*, i a aplicar estratègies de design thikning en els processos de llançament de nous productes i serveis, a través dels quals l’important no són les idees ni la seva execució, sinó, sobretot, la captura d’informació qualitativa dels usuaris, basant-se en entrevistes, l’observació i l’exploració.

* iDeo és la firma de referència de consultoria de disseny de nous productes i serveis amb gran influència als Estats Units, i que cobra literalment milionades per liderar processos d’innovació per als seus clients.

Només així s’és capaç d’identificar les necessitats latents, no explícites, dels clients i usuaris.

Per cert, en els processos d’innovació d’iDeo, el percentatge d’èxit és molt més gran del 25% que solen tenir els nous productes en el seu llançament en la indústria del consum. Així que més val seguir la seva metodologia!

Com l’art de fer preguntes aconsegueix aconseguir millors resultats

Com aconsegueix iDeo aquests resultats?

Perquè l’esforç es realitza en les tasques de qüestionament i de comprensió del problema de l’usuari. Un cop s’entén realment el problema, la idea és el més fàcil. No us perdeu el següent vídeo de com van desenvolupar un nou carro de la compra per a una gran cadena de supermercats.

Aquesta és la raó per la qual el procés d’innovació, per oposició al de millora contínua, és complex: perquè ens obliga a moure’ns en un entorn d’ambigüitat i incertesa massa elevat al qual no estem acostumats, i en el que l’important no és tenir idees i executar-les, sinó saber plantejar les preguntes adequades, i iterar i modificar abans fins i tot d’executar solucions.

En un futur post parlarem de les habilitats i competències necessàries en tot equip d’innovació, entre les quals guanyen importància l’empatia i l’observació, per sobre de la ideació. I això, no ens agrada. Ens encanta ser els que tenim bones idees. Però l’important en el procés d’innovació no és això.

L’important en innovació és el qüestionament i la formulació de reptes d’innovació adequats.

[Tweet “L’important en innovació és el qüestionament i la formulació de reptes d’innovació adequats”]

vídeo———————————————

I com definir bons reptes no és senzill, per introduir-vos en com definir bons reptes d’innovació, us recomanem aquest post de fa un bon temps de Javier Martínez, “L’art de fer preguntes“, i “Com definir un repte d’innovació“.

En breu us parlaré de quines són les actituds i les competències necessàries en un equip d’innovació per superar les dificultats del procés innovador!

The following two tabs change content below.
Ignasi Clos

Ignasi Clos

Soci i Director de Projectes d’Innovació Oberta a Induct SEA, S.L.
Graduat en Negocis i Màrqueting internacional. Ha estat consultor d’internacionalització a les oficines als Estats Units d’Acc10 (Nova York i Miami) durant 2 anys, consultor d’Estratègia i Operacions a Deloitte, SL durant 4 anys, i des de 2010 està involucrat al món de la innovació i la emprenedoria, com a consultor per a petits emprenedors, i com a Soci i Director de Projectes d’Innovació Oberta a la oficina a Barcelona del Grup Induct. Professor d’Innovació i Emprenedoria a la UPF.

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Al enviarnos tus datos manifiestas que has leído y aceptas nuestra Política de privacidad y cookies