L’home a la recerca de sentit: Defineix el teu propòsit

L’home a la recerca de sentit: Defineix el teu propòsit

Ja he parlat amb anterioritat de la necessitat de donar un sentit, més enllà del financer, a les persones i organitzacions del segle XXI. Et parlo a tu, líder (d’una empresa, d’un equip, líder del teu projecte): defineix el teu propòsit.

A la Florència del S. XV ja ho sabien. Però l’evolució ens ha portat a realitats en les que  al voltant d’un 70% de la població viu desmotivada amb la seva feina, gairebé deprimida, falta de motivació, i això malgrat haver millorat el benestar econòmic i financer. Quin sistema hem creat que juga en contra nostre?

Corrupció i empreses que es mouen només per allò econòmic són el dia a dia. Líder d’avui, tens una responsabilitat per canviar aquesta realitat. Són molts els reptes com perquè no ens decidim a actuar més enllà del benefici econòmic. On quedarà, sinó, l’ésser humà en aquesta revolució tecnològica? Llegim Homo Deus per pensar en el futur de l’home en la societat tecnològica.

La història de Victor Frankl, a la recerca d’un propòsit

Però parlem avui de Viktor Frankl, neuròleg i psicòleg que va renunciar el 1941 a un visat als Estats Units que li podia haver evitat els camps de concentració a ell i a la seva dona. Però es va quedar, per ajudar els seus pares en cas de deportació.

Què et pot ensenyar sobre el sentit de la vida una persona que, com a conseqüència d’aquesta decisió, va perdre a la seva dona embarassada i als seus pares en els camps de concentració nazis?

Frankl, això sí, va sobreviure a quatre camps de concentració que tenien unes ràtios de supervivència de 1/28, i va desenvolupar, a través de la seva experiència a Auswistch, el concepte de la logoteràpia, basat en que la salut mental i la supervivència de l’home ve mirant al futur, més que indagant en el passat (tal com treballa la psicologia tradicional).

No es tracta, doncs, de demanar sentit a la vida. La vida ens demana a nosaltres que li posem sentit cada dia!

No hi ha un sentit per a tots nosaltres, cadascú donem sentit amb les nostres accions i conductes.

Perquè a cada un se’ns dóna una situació personal única, cada un de nosaltres tenim un sentit únic i diferent al dels altres. Que, a més, és canviant en cada moment.

Demanar-li sentit a la vida és per tant naïf, com si el sentit fos una cosa de valor que aconsegueixes o se’t dóna en algun moment de la vida.

Viktor Frankl
Viktor Frankl (foto: Psicología y Mente)

Pensa en aquest, Victor Frankl encara desconegut, reclús en un camp de concentració. Que dorm a l’aire lliure i sense mantes en ple hivern alemany, que s’aixeca a les quatre del matí per anar a l’obra al crit (i a cops) del nazi de torn. Que veu diàriament com a companys s’abalancen sobre les tanques electrificades buscant una sortida… Quin sentit té? Com podem demanar-li que aquest reclús li trobi un sentit a la vida? Què li ha donat la vida, com perquè ell pensi en aquest tipus de sentit? De fet, en els camps, ja van passar de l’etapa de demanar un sentit a la vida. Ja van entendre que el sentit de la vida va més enllà de la vida d’un…

La logoteràpia: atorga un sentit i un propòsit a tot el que et passi i facis

A la vida d’un, més que demanar sentit, el que podem fer és DONAR sentit, en les circumstàncies que t’hagin tocat. En el cas de Frankl, fins i tot si les circumstàncies que t’han tocat són les del sofriment infinit en un camp de concentració. Explica Frankl que els casos típics de suïcidi en els camps, les potencials suïcides argumentaven que “ja no tenien res a esperar de la vida”.

Que important és adonar-se que és la vida qui espera alguna cosa de nosaltres!

Tenir cura d’un germà, acabar una obra important per publicar, assegurar el futur d’un fill… Funciona a l’inrevés! Donem sentit a la vida. No esperem que vingui. Perquè res vindrà.

El problema és que no ens atrevim moltes vegades a decidir quin és el sentit que volem donar-li. Serà llavors que som una societat massa acomodada? Massa vaga, massa immadura? I, en conseqüència, desmotivada?

Perquè quan trobem aquest “perquè”, deia Nietzsche, podem suportar gairebé qualsevol “com”.

Llegeix això i després repeteix aquesta situació en la teva ment, tancant els ulls: “Si ens toca morir”, els va dir Frankl a la resta de reclusos una nit de desesperació sense llum ni abric al camp, “fem-ho amb orgull i dignitat. Sabent com morir. Sabent per què morim. Sabent com és el llegat de cadascú.”

L’home, per la seva salut mental, no necessita viure en una tranquil·la relaxació mental, sinó més aviat en una tensió controlada per aconseguir un objectiu escollit lliurement, i coneixent-se a un mateix.

La salut mental i la pròpia supervivència es basen en mantenir aquesta tensió entre el que som i el que volem ser. ¡Aquest és el nostre sentit!

Frankl anomena a aquesta filosofia, convertida en teràpia, logoteràpia, i es basa en la idea que la solució no “es troba” dins, sinó que “es fa” a la realitat, allà fora, a través de l’acció.

I per a aquells aclaparats i estancats en la inacció buscant que arribi un sentit a la vida, Frankl recomana un parell de tècniques:

– Pensa que el present ja va ser, ja vas cometre l’error, i actua ara (aquesta segona vegada que se t’ha donat) com t’hauria agradat fer-ho.

– Imagina que tens 80 anys. I digues en veu alta com et sents sobre la teva vida (¿va ser un fracàs o un èxit?), Tenint en compte que no canvies res des del dia d’avui fins a arribar a aquesta edat.

La pròpia història personal de Frankl, sobrevivint a quatre camps de concentració, i especialista en dos camps com la neurologia i la psicologia, li permet assegurar que tot i l’evidència de la manca de llibertat de l’home com a “producte biològic” afectat per l’entorn, l’ésser humà és capaç de superar les condicions més adverses, i lliure de prendre decisions. No acceptem per tant que no som lliures. Estem condicionats, sí, però som lliures d’escollir el nostre futur i el sentit que li donarem.

I com a tal, Frankl proposa una veritat més gran, la de la responsabilitat. La responsabilitat de la llibertat, l’acció responsable, per donar un sentit en positiu davant la provisionalitat de la nostra existència, cap a nosaltres, però, sobretot, cap als altres.

Click to tweetà “El líder d’una organització innovadora en el S. XXI defineix el seu propòsit i el treballa diàriament. I sap ajudar a altres a desenvolupar el seu. “

Aquest és l’únic camí que ens queda. La resta, és tecnologia.

Líder del segle XXI… Ja has definit el teu propòsit?

Si t’agrada el tema i busques més inspiracions, et recomanem els següents enllaços:

Ahora uno se explota a sí mismo y cree que está realizándose, entrevista de Byung-Chul Han a El País

Innova o mor: benvingut a la Societat de la Innovació, de SDLI

Entrevista al Dr. Viktor Frankl, YouTube

26 lliçons de lideratge del Renaixement a Florència, de SDLI

The following two tabs change content below.
Ignasi Clos

Ignasi Clos

Soci i Director de Projectes d’Innovació Oberta a Induct SEA, S.L.
Graduat en Negocis i Màrqueting internacional. Ha estat consultor d’internacionalització a les oficines als Estats Units d’Acc10 (Nova York i Miami) durant 2 anys, consultor d’Estratègia i Operacions a Deloitte, SL durant 4 anys, i des de 2010 està involucrat al món de la innovació i la emprenedoria, com a consultor per a petits emprenedors, i com a Soci i Director de Projectes d’Innovació Oberta a la oficina a Barcelona del Grup Induct. Professor d’Innovació i Emprenedoria a la UPF.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*