Innovant en la gestió de la despesa pública

Innovant en la gestió de la despesa pública

Us proposem que us prengueu uns instants per respondre a la pregunta:

Per què podria ser una bona idea tallar els bitllets per la meitat per obtenir el doble del seu valor?

Innovant en la gestió de la despesa pública
Innovant en la gestió de la despesa pública

¿Absurd?… o simplement innovador.

En el fons, es tracta d’una original manera d’estimular l’economia d’una zona o lloc sense la intermediació dels bancs o altres entitats financeres. I igual que succeeix amb les monedes de curs legal, la seva acceptació únicament es basa en la confiança dels usuaris.

A la ciutat canadenca de Gaspé ho estan fent i, a més, per estranya que pugui semblar aquesta pràctica i el sentit comú pugui dir el contrari, no violen cap llei. La raó per mutilar-los: diuen que els bitllets no serien acceptats en cap altra part de Canadà. Per tant els diners es queden aquí, a la regió, alimentant als negocis locals.

El Banc de Canadà afirma que la pràctica no es il·legal. Encara que  la seva portaveu Josianne Ménard, considera “inapropiat” mutilar els bitllets que són “símbol del país i font d’orgull nacional”.

A la zona euro, segons el tractat fundacional de la Unió Europea, l’euro és l’única moneda de curs legal. Les que no ho són no poden imposar-se, però, Què passaria si un grup nombrós de persones acordessin fer servir mig bitllet d’euro?

Doncs bé, el repte consistiria a aconseguir una massa crítica que permetés la seva expansió i acceptabilitat. I arribats a aquest punt…

Per què no substituir els diners per galetes?

Ens agrada especialment l’exemple de la ciutat de Nantes, seu de l’empresa LU, fabricant de les galetes Príncep, una de les companyies més emblemàtiques de la ciutat. Comproveu-ho en el vídeo que ja us avançàvem 5 sistemes de pagament local innovadors:

I és que, els diners són una invenció sense un valor intrínsec en si mateix que es basa en la creença subjectiva que serà acceptat pels altres com a forma d’intercanvi. 

Això ens porta a la següent conclusió: si acceptem que els diners, tal com els coneixem avui i ens explica el professor Yuval Noah Harari: “…és la més reeixida de les històries inventades pels éssers humans, ja que és l’única història en la que tothom creu “, ens serà més fàcil adonar-nos que en realitat, la principal característica que guia l’acceptació i l’ús d’un mitjà de pagament es fonamenta en la seva capacitat per generar confiança entre els usuaris.

Encara que en el cas canadenc no es tracti d’una nova moneda, sinó d’una alteració física a la moneda oficial perquè els diners no marxin de la regió, l’exemple de les galetes Príncep o qualsevol dels innombrables projectes de monedes complementaries  existents són tan sols mostra dels nombrosos projectes més o menys reeixits que han sorgit en els últims anys.

En aquest context, i sobre la base del convenciment que tots els problemes tenen solució, si no, no serien problemes… i és que no hi ha innovació sense risc, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), comptant amb el suport de la Comissió Europea i a través del projecte Digipay4growth, va realitzar una clara aposta innovadora única en l’àmbit de les administracions públiques: crear la seva pròpia moneda!

Imatge de la campanya per a la moneda local de Santa Coloma de Gramenet
Imatge de la campanya per a la moneda local de Santa Coloma de Gramenet

La iniciativa de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, no és nova, però ha incorporat el coneixement d’alguns dels casos d’èxit més avançats a nivell europeu, com el de la ciutat de Bristol i el de la illa de Sardenya, d’Anglaterra i Itàlia, i es caracteritza per què es tracta d’un model innovador, basat en la creació i desenvolupament d’un Circuit de Comerç local que utilitza un sistema de pagaments local propi, gestionat directament per l’ajuntament.

Format per empreses i professionals de tots els àmbits i sectors de la ciutat, el Circuit s’allunya d’iniciatives procedents de l’economia anomenada no formal, social o comunitària, ja que, i no en va, aquest tipus d’ecosistemes tradicionalment sorgits de la base (de baix a dalt), solen arribar a un límit en el seu desenvolupament com a conseqüència de la falta o de les dificultats d’empara que sol proporcionar l’administració.

Ens agradaria pensar que després de tres anys d’estudi i desenvolupament hem aportat suficients arguments de valor per afirmar que l’ús d’una moneda local, en aquest cas promogut per una administració local, facilita la presa de decisions democràtiques sobre la gestió de la despesa pública i el seu impacte a la ciutat.

A més, la iniciativa converteix la ciutat de Santa Coloma com un referent en l’àmbit de les administracions públiques innovadores, ja que:

1. Gestionarà la despesa pública des de “la millora del bé comú” més que per “l’estalvi econòmic”

Es tracta d’una nova interpretació de la gestió pressupostària que es materialitza en:

  • L’existència de l’anomenat Circuit de Comerç Local, on la confiança no es negocia, s’exerceix, i el mitjà de pagament propi i singular que utilitzen els seus membres s’interpreta com una eina de diàleg.
  • Garantir la credibilitat, confiança i seguretat liderant la iniciativa davant els comerços i altres activitats econòmiques a través de la fórmula de gestió administrativa directa, és a dir, sense la intermediació d’entitats financeres, grups o entitats col·laboradores.
  • El suport de la massa monetària del Circuit de Comerç Local en euros en garanteix la convertibilitat.
  • Es fonamenta en una sòlida regulació democràtica, ja que els seus membres segueixen les regles emmarcades en un Reglament Municipal.

2. Mesurarà el rendiment de les decisions públiques.

Michael E. Porter, un dels economistes més destacats i influents de les últimes dècades, va sorprendre al món empresarial amb la següent frase “em penedeixo d’haver estat parlant, difonent i promovent només criteris quantitatius en la presa de decisions estratègiques”. Una mica abans, William Thomson, primer baró de Kelvin, va afirmar al segle XIX que “el que no es pot mesurar no es pot millorar”.

En l’era digital actual, quan la infinitat de dades que es generen a Internet aporten valuoses pistes a empreses i comerços sobre els seus clients, aquestes afirmacions adquireixen encara més sentit.

La singularitat del mitjà de pagament de l’Ajuntament de Santa Coloma resideix en la no existència de moneda física. Aquest fet, aparentment intranscendent, actua com un catalitzador d’alt valor estratègic i el converteix en fonamental per al sistema, ja que al utilitzar-se únicament dispositius electrònics pot processar, estructurar i interpretar la informació generada en temps real i facilitar l’obtenció d’indicadors com la procedència dels compradors, edat, freqüència, quota de mercat, vendes comparades, facturació amb relació al sector, etc.

Encara que disposar d’informació de qualitat no garanteix que es prenguin les millors decisions, fins ara, aquest tipus de dades només es trobaven a l’abast de les entitats bancàries o grans corporacions privades. L’administració pública es trobava al marge.

Així doncs, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha obert la porta a que les administracions puguin planificar i executar accions per a la revitalització de l’economia local en base a un nou coneixement, no en va: “a cegues és impossible fer res positiu”.

3. Actuarà clarament sota l’imperatiu ètic en la gestió dels diners públics.

Molt sovint, en la gestió dels recursos públics s’exclou tot el que succeeix entre el punt on s’involucra els diners i el moment en què es gasta, limitant l’interès al principi i al final del cicle.

El fet que un Circuit de Comerç Local, com el desenvolupat a Santa Coloma de Gramenet, permeti accedir a una informació rigorosa, fiable i verídica sobre l’impacte de la despesa pública a la ciutat, també facilita -i obliga- a gestionar proactivament el seu recorregut per l’interior de la ciutat.

En l’àmbit privat, se suposa que és una necessitat conèixer la rendibilitat de cada client, de cada producte, de cada punt de venda i de cada zona geogràfica, per això, en la gestió dels recursos públics és molt més que una obligació: es tracta d’un imperatiu ètic!

A més, tot i tractar-se de fons públics sotmesos a una estricta regulació administrativa, el Circuit de Comerç Local facilita la gestió de la circulació dels fluxos monetaris:

  • Establint mecanismes antiespeculatius i antiacumulatius anomenats d’oxidació, com els plantejats a principis del segle passat, entre altres, per l’economista Silvio Gesell.
  • Gestionant l’impacte de la despesa pública a la ciutat per augmentar el multiplicador econòmic local.

Anirem desenvolupant aquesta temàtica en propers post que estem preparant, però mentrestant, t’has preguntat mai si:

1. Els gestors públics elegits democràticament coneixen l’impacte real de les seves decisions sobre els recursos públics que gestionen?

2. Estaries disposat a cobrar part del teu sou en la moneda de la teva ciutat?

The following two tabs change content below.
Lluís Muns i Terrats

Lluís Muns i Terrats

Projectes d'innovació - Administració Pública
Coach especialista del sector públic i en especial per càrrecs electes, ha estat gerent de l'empresa pública i de l'Ajuntament d'Arenys de Munt durant el periode 2003 al 2011, i director durant 19 anys d'empreses de diversos sectors. Disposa dels estudis de Màster en Direcció de Màrqueting per la UDG i el d'Intel·ligència emocional i coaching a l'entorn laboral per la UB en la branca política, és el creador del joc “Implica’t, un joc d'intel·ligència emocional”

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Al enviarnos tus datos manifiestas que has leído y aceptas nuestra Política de privacidad y cookies