Innovació Inversa: Tot el que aprenem dels països en vies de desenvolupament

Innovació Inversa: Tot el que aprenem dels països en vies de desenvolupament

Sovint, la innovació s’associa amb tendències i tecnologia. Malgrat això, una de les frases que més utilitzem a Induct és “la innovació ha de cobrir una necessitat i generar valor per un usuari”. En el moment en el qual vivim, la globalització dels mercats ha comportat també una globalització de les necessitats. És per això, que els experts han prestat especial atenció a les necessitats sorgides en països en vies de desenvolupament, on el marge de creixement i desenvolupament és major. A més, el creixement de mercat d’aquests països resulta molt interessant per les organitzacions que actuen internacionalment.

If necessity is the mother of innovation, more innovation will come from the developing world” – Vinod Khosla Cofunder Sun Microsystems.

És en aquest context on apareix el concepte Reverse Innovation. El terme va ser creat per Govindarajan i Trimble el 2012. Una de les definicions de la també coneguda, innovació inversa. Es tracta de qualsevol innovació que és adoptada per alguna regió subdesenvolupada o en vies de desenvolupament abans que en qualsevol altre lloc.

Altres autors han utilitzat el terme Reverse Innovation i l’han redefinit. Un d’ells, Maximilian von Zedtwitz qui defensa que la innovació inversa és “qualsevol tipus d’innovació global que es caracteritzi per una reversió del flux d’innovació d’un país en desenvolupament fins a un avançat.” L’autor afegeix: “sempre i quan aquesta innovació sigui introduïda en el mercat d’un país desenvolupat”.

Una definició més simple seria…

La innovació inversa és l’estratègia d’innovar en mercats emergents o en vies de desenvolupament amb la finalitat de traslladar aquestes innovacions en els mercats desenvolupats.

Steady, incremental growth in emerging Markets is not enough. – Thomas H. Glocer Former CEO Thomson Reuters

Un augment de la pràctica de la innovació inversa comportaria diferents beneficis i conseqüències. En primer lloc, la industrialització i el desenvolupament dels països en vies de desenvolupament. Però, no només la industrialització sinó també, un augment de la demanda de treballadors amb una major educació. D’altra banda, tal com vam veure en el post Innovació en la base de la piràmide, l’entrada de nous productes i serveis capacita als consumidors més desafavorits a donar resposta a les seves necessitats tot triant quin d’ells s’adequa millor al seu dia a dia. Per últim, la innovació inversa acosta mercats fomentant, per tant, una major globalització.

Exemples d’innovació inversa

Cada cop són més les empreses coneixedores d’aquest nou concepte. A continuació, comentem diferents casos d’èxit d’organitzacions que han implementat la innovació inversa.

1. General Electrònics – Escàner d’ultrasons portàtil

A la Xina, hi ha pacients que no són tractats en hospitals. És per aquest motius que, en molts casos, és necessari fer servir equips portàtils per tractar-los. Davant la necessitat, GE va presentar, al 2002, el seu primer escàner d’ultrasons portàtil que és la versió modificada dels hospitals.  Posteriorment es va introduir el dispositiu al mercat estatunidenc.

2. Capillary Technologies

El 2009, dos joves empresaris van identificar un pain point clar dels minoristes locals a l’Índia, sent incapaços de generar engagement amb els seus consumidors. A fi de donar resposta a aquesta necessitat, van desenvolupar una solució tecnològica a partir de missatges de text per a telèfons mòbils i xarxes de servidors al núvol a baix cost. Aquesta nova solució va permetre als minoristes comprendre millor els seus clients, observar el seu comportament i disposar d’ofertes personalitzades basades en la capacitat d’anàlisi predictiva de Capillary. Com a exemple, Raymond, un comerciant de roba famós de l’Índia, va utilitzar la solució de Capillary per crear un sofisticat programa de lleialtat mòbil per a 1,6 milions de clients sense fer ús de cap paper ni targetes de fidelització de plàstic.

3. Wal-Mart – Botigues més petites

La companyia WalMart va aprendre una lliçó a Mèxic. Els clients mexicans prefereixen comprar en botigues petites i no en les de gran format. El 2012, WalMart disposava de 1250 punts de venda de dimensions petites i 888 en grans superfícies a Mèxic. Veient l’èxit, va decidir obrir-ne també de petit format als Estats Units i Amèrica llatina, on tradicionalment només en disposava de grans.

4. Coca-Cola – eKOCool

Als països en vies de desenvolupament, comprar i mantenir un refrigerador és una tasca costosa i que requereix esforços logístics extres com la necessitat de disposar de sistema elèctric. Aquesta dificultat va ser identificada per Coca-Cola a l’Índia. La solució proposada va ser l’eKOCool, un refrigerador que usa plaques solars per consumir l’energia necessària per refredar les begudes. Aquesta innovació dissenyada a l’Índia està sent prototipada a altres països, entre el quals també hi ha certs països desenvolupats.

Si vols saber més sobre innovació inversa et recomanem les lectura del llibre “Reverse Innovation” de Crhis Trimble.

The following two tabs change content below.
Sara Marata

Sara Marata

Consultora d'Innovació Oberta a Induct SEA, S.L.
Problem Juggler, graduada en Negocios y Marketing Internacionales en ESCI-UPF. Realizó parte de sus estudios en ESB-Reutlingen, Alemania. Ha trabajado como Community Manager en AKTIVE-Turisme. Cree en la innovación como motor para aportar un valor único y sostenible al usuario. Apasionada de los idiomas, la música y viajar.

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Al enviarnos tus datos manifiestas que has leído y aceptas nuestra Política de privacidad y cookies

*