9 iniciatives d’innovació corporativa: quina aplicar?

9 iniciatives d’innovació corporativa: quina aplicar?

Més de dos terços dels CEO’s a nivell global, consideren la innovació com una prioritat estratègica a les seves organitzacions. Més del 30% de les organitzacions, confirmen que destinen entre un 1% i un 5% dels seus recursos a la innovació. I només un 6% dels CEO’s, estan realment satisfets amb els resultats d’innovació. Coneixent aquestes xifres, com s’organitzen les empreses per generar innovació? Avui descobrim 9 tipus d’iniciatives d’innovació corporativa que es poden dur a terme en qualsevol organització. ¡Troba la teva!

La innovació oberta: un requisit

En les darreres dècades, s’ha consolidat la necessitat d’innovar fora de l’àrea de R+D de les organitzacions a través del que s’anomena la innovació oberta. De fet, els estudis demostren que en els últims anys:

  • el 72% de les idees d’èxit provenen dels treballadors als extrems de les organitzacions.
  • el 20% de les idees d’èxit provenen de persones de fora (usuaris, clients, estudiants, professionals del sector, investigadors, noves startups, etc.)
  • Només el 8% provenen directament del tradicional departament de R+D de les organitzacions.

Fins i tot, en algunes industries, les innovacions provenen (en més del 30% dels casos) d’iniciatives dels propis usuaris, com en el cas de la industria dels esports extrems.

Per totes aquestes raons, cada cop més, les organitzacions de tot el món, i de qualsevol sector, intenten implicar més agents interns i externs en el seu procés d’innovació, tant per captar idees, com per ser més capaços de desenvolupar-ne de noves. Inclús cedint a agents externs, les patents generades internament, com en el cas de l’acció realitzada aquest abril 2019 per Toyota,  es buscava agents externs que creessin negocis amb les seves patents per extraure’n la major rendibilitat possible.

open new product

La filosofia de la innovació oberta, concepte definit per Henry Chesbrough, President del Consell Assessor d’Induct Software, consisteix en:

  1. En comptes de capturar el talent perquè treballi dins de la nostra organització, intentar tenir accés al talent extern, més nombrós i de millor qualitat.
  2. En comptes de descobrir una idea, desenvolupar-la i comercialitzar-la, intentar generar models de negocis a partir d’idees pròpies i també externes.
  3. En comptes de crear totes les idees, saber utilitzar-les.
  4. En comptes de controlar internament la IP, gestionar-la i col·laborar amb una visió més oberta.

closed_open

Per totes aquestes raons, han sorgit nous mètodes per capturar i generar oportunitats d’innovació. Aquestes provenen, en la majoria dels casos, de fonts que van més enllà de la visió interna més tradicional (el laboratori o l’àrea de màrqueting), que ens forcen a mirar més enllà de les quatre parets de les nostres organitzacions:

12 metodologies d’accedir a oportunitats d’innovació
12 metodologies d’accedir a oportunitats d’innovació (font: SDLI)

Incorporant la perspectiva de l’usuari al procés d’innovació oberta

En efecte, la innovació tradicional proposava un enfocament per capturar innovació des de les àrees funcionals internes, i també des del laboratori, a partir de les idees dels propis treballadors.

En els darrers anys, s’ha demostrat la necessitat d’innovar incorporant, no solament agents externs, si no la visió de l’usuari final. Les noves teories i metodologies (lean startup, agile, design thinking, design sprint) confirmen que cal fer-ho el més aviat possible: Un prototip ens permetrà obtenir ràpidament el feedback de l’usuari, i així, pivotar la solució a un baix cost i de forma més immediata que quan la solució ja està del tot desenvolupada.

3 mètodes per arribar a fonts d’innovació centrats en la mirada exterior cap a l’usuari
3 mètodes per arribar a fonts d’innovació centrats en la mirada exterior cap a l’usuari (font: SDLI)

Com organitzar-se per gestionar la innovació corporativa

És necessari entendre que existeixen tants models corporatius de gestió oberta de la innovació com organitzacions. Els que sempre hi trobareu són els elements i factors claus que ajuden a decidir quin perfil d’iniciativa d’innovació i forma de gestió cal dur a terme, com per exemple:

  • Objectius estratègics i d’innovació.
  • Tipus d’innovació esperada.
  • Temps i urgència per generar un resultat.
  • Fonts d’innovació.
  • Capacitats internes.
  • Ecosistema de l’organització.
  • Nivell de compromís amb la innovació (especialment els recursos per l’experimentació i la implementació de solucions creatives).
  • Cultura de l’organització.

Els 9 tipus d’iniciatives d’innovació corporativa

Les organitzacions aposten per diferents formes d’organitzar-se, en base a tots aquests factors, entre d’altres. Seguidament, coneixereu els nou tipus d’iniciatives corporatives d’innovació que existeixen:

9 tipus d’iniciatives corporatives d’innovació
9 tipus d’iniciatives corporatives d’innovació (font: Induct)
  1. Programes d’educació per a la innovació: Plans formatius enfocats a capacitar els treballadors per a innovar. Sovint, amb col·laboració amb consultors o agents externs, i fins i tot, amb programes formatius externs (centres universitaris). S’acostuma a implicar a poques persones de la organització. Sovint incorporen tours o visites a entorns digitals inspiradors que trenquen amb el dia a dia dels treballadors. Un bon exemple d’aquest format és la Taula del Tercer Sector a Catalunya, que impulsa un programa de formació en innovació social amb ESCI-UPF per a les diferents associacions del territori, amb Induct.
  2. Tallers de design thinking: Sessions de treball per identificar reptes i generar idees, fomentant la cultura de l’exploració de les necessitats dels usuaris i de la ideació i la creativitat. Acostuma a implicar-se a més persones, donat que en part, es tracta de crear cultura corporativa. Per exemple, la iniciativa de Sanofi a l’entorn de la salut, que ha desenvolupat el Colaboratorio, amb Induct un programa de Design thinking en salut per ajudar a professionals de diferents serveis assistencials d’hospitals de tota Espanya a identificar necessitats dels seus pacients des de noves perspectives.
  3. Challenge d’innovació: reptes definits internament, generalment per les Direccions o alguna àrea específica de negoci i tècnica, que es llança a l’exterior perquè sigui resolt per experts en el tema. S’acostuma a donar un premi al que respon millor al repte. És el cas d’Almirall Share, que llança reptes d’innovació a investigadors de tot el món, en l’àmbit de la dermatologia.almirallShare
  4. Comunitats per a la pràctica: Grups reduïts de persones de les organitzacions que tracten temes relacionats amb la innovació, tot i que de forma tancada i separada de la resta de la organització, i no amb massa enfocament a la implementació de noves solucions creatives.
  5. Acceleradores internes: Iniciativa que busca capturar idees dels treballadors, i ajudar a accelerar aquelles que l’organització pensa que poden portar-les a l’èxit. Sovint inclou la necessitat d’alliberar de temps als més innovadors amb l’expertesa suficient per a tirar endavant els projectes d’innovació. Aquest és el model més tradicional en l’actualitat, i és el cas d’Innòbics, el sistema d’innovació de l’Institut Català de la Salut, que accelera idees i projectes d’innovació dels seus diferents hospitals (Vall d’Hebron, Bellvitge, i molts altres).
  6. Incubadora externa: Iniciativa en col·laboració amb incubadores externes o hubs digitals, per tal d’identificar, col·laborar i ajudar a créixer noves startups, durant un període de temps determinat. Per aquesta raó, les grans empreses se situen en entorns disruptius com el Barcelona Tech City.
  7. Equip d’innovació dedicat: Equip tancat, gairebé d’elit, multidisciplinari, amb capacitats molt orientades a l’emprenedoria, dedicat a desenvolupar projectes d’innovació. Sovint aquest equip és intern, però se situa fora de les oficines tradicionals de l’organització.
  8. Comunitat d’innovació: Les comunitats d’innovació son entorns creatius en què s’hi implica tant els treballadors com agents externs, especialment usuaris. Aquestes comunitats permeten identificar les necessitats latents i insights dels usuaris i clients, així com idear i cocrear solucions creatives. Neostart, de la farmacèutica Chiesi, n’és un bon exemple, i també Som-Inn Port, l’Ecosistema d’Innovació Oberta del Port de Tarragona.som-inn-port
  9. Fons per a startups: Aposta per la innovació basada en la inversió, en participacions, en empreses emergents i emprenedors externs que poden millorar la proposta de valor de la organització al mercat. Sovint es coneix com a Corporate Venturing, una forma d’innovar a través de la inversió, que beneficia tant la companyia com les startups participades.

Cap dels 9 tipus d’iniciatives corporatives d’innovació son estàndard

És important entendre que, a la pràctica, dins de cada tipus d’iniciativa corporativa d’innovació oberta, hi ha molta varietat i moltes diferències entre elles. En la majoria dels casos, això es degut a la cultura de les organitzacions que les lideren. Per exemple, la forma de gestionar la propietat intel·lectual i els drets d’explotació (de rellevant importància per a moltes organitzacions) d’un mateix tipus d’iniciativa, pot arribar a ser molt diferent entre un cas i un altre.

Un altre exemple: existeixen iniciatives del tipus Internal Accelerator que atorguen la propietat de la idea a l’ideador (treballador), si així ho desitja, per acabar creant spin-offs. En canvi, hi altres organitzacions es fan seva la propietat de totes les idees accelerades, entenent que els treballadors tenen un contracte laboral signat, que inclou també tota iniciativa d’innovació. En aquests casos, les organitzacions busquen formes alternatives d’incentivar la motivació i reconèixer l’esforç dels innovadors (temps lliure per a innovar, visibilitat, incentius econòmics, etc.)

És responsabilitat de les direccions de les institucions prendre aquest tipus de decisió, després d’haver dissenyat el seu tipus d’iniciativa ideal. I per aquesta raó, és tan important la implicació de les direccions amb la innovació.

Bona sort en el camí cap a la vostra (i única) modalitat per gestionar la innovació!

The following two tabs change content below.
Ignasi Clos

Ignasi Clos

Soci i Director de Projectes d’Innovació Oberta a Induct SEA, S.L.
Graduat en Negocis i Màrqueting internacional. Ha estat consultor d’internacionalització a les oficines als Estats Units d’Acc10 (Nova York i Miami) durant 2 anys, consultor d’Estratègia i Operacions a Deloitte, SL durant 4 anys, i des de 2010 està involucrat al món de la innovació i la emprenedoria, com a consultor per a petits emprenedors, i com a Soci i Director de Projectes d’Innovació Oberta a la oficina a Barcelona del Grup Induct. Professor d’Innovació i Emprenedoria a la UPF.

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Al enviarnos tus datos manifiestas que has leído y aceptas nuestra Política de privacidad y cookies