I a Finlàndia… Com enfoquen el sistema educatiu?

I a Finlàndia… Com enfoquen el sistema educatiu?

La infància és la llavor més preuada. Invertir en la salut mental i l’educació és bàsic per poder millorar les diferents àrees del sistema educatiu. És la peça clau perquè l’engranatge personal-social-polític i econòmic sigui de qualitat.

Fa anys que països com Finlàndia ho han entès i han invertit en aquesta línia i els resultats positius que han obtingut es demostren, any rere any, (en les proves PISA Finlàndia se situa en les posicions més avançades d’Europa).

La inquietud per poder entendre quins són els factors que faciliten aquest rendiment, així com l’interès per conèixer les pràctiques educatives d’aquest país, em va portar a visitar l’escola Hertsikan ala-aste, a Hèlsinki, Finlàndia.

Escola Hertsikan ala-aste, Helsinki
Escola Hertsikan ala-aste, Helsinki

A continuació, intentaré descriure algunes de les particularitats del seu sistema educatiu, fent la comparativa amb el nostre.

Pre-requisits a l’inici de la vida escolar

L’escolaritat obligatòria a Finlàndia s’inicia als 7 anys (el seu primer de primària correspon al nostre segon de primària). En el curs anterior preparen els i les nenes per l’adquisició de la lectura i escriptura, però no serà fins a l’entrada a l’escola que s’ensenyarà i es demanarà aquest coneixement de manera més formal. Consideren que és just en aquest moment quan els alumnes estan preparats a nivell maduratiu. Al nostre país, l’escolaritat obligatòria s’inicia als 6 anys (1r de primària) si bé, en moltes ocasions, s’espera que els nens ja tinguin certs coneixements de lectura i escriptura. Sembla que es concep que com més aviat els ensenyem, més aviat ho aprendran. Però no es tracta tant de començar com més aviat millor, sinó en el moment òptim de cada nen. A vegades, costa entendre que el procés d’aprenentatge no serà igual ni de la mateixa manera en els diferents alumnes. La comprensió i adaptació de la demanda educativa per cada nen la considero imprescindible.

Les diferents jornades acadèmiques

Una altra particularitat del sistema educatiu finès és que la jornada acadèmica finalitza entre les 12 i 15h de la tarda i són pocs els alumnes que realitzen activitats extraescolars. Tanmateix, les extraescolars tenen relació amb les seves aficions i no amb aprenentatges acadèmics. La majoria d’alumnes solen destinar les tardes a jugar a múltiples activitats d’oci a casa: dibuixar, pintar, tocar el piano, fer treballs manuals, jugar, llegir, entre d’altres. La nostra situació sociolaboral dificulta que els progenitors puguin destinar temps suficient als seus fills i filles, amb la posterior conseqüència, en part, d’allargar la jornada escolar als nens dotant-los de múltiples extraescolars.

El currículum

Pel que fa al currículum veiem que Finlàndia es basa amb els principis bàsics de la pedagogia Montessori, que promou el paper actiu dels alumnes com a motor d’aprenentatge. La missió de l’escola és ajudar als alumnes a aprendre per ells mateixos, juntament amb els altres, en un ambient segur. En l’àmbit curricular, els diferents aprenentatges es treballen de manera transversal, doncs els coneixements s’organitzen a partir dels eixos vertebradors de la cultura, la natura i la societat. Dins de cada un d’aquests eixos treballaran la resta de continguts del curs. Tanmateix, les assignatures de matemàtiques, llengües estrangeres i finès són estudiades de manera separada.

La composició de les classes

dels grups és clara, el funcionament és flexible i segons les demandes educatives se subdivideix el grup i es treballa de manera independent en un altre espai. A més a més, dins la mateixa aula en certs moments hi ha dues mestres, fet que facilita que l’atenció pugui ser més personalitzada.

Segons els docents, la presència d’alumnes de diferents edats dins l’aula promou uns aprenentatges de caràcter intrapersonal i interpersonal notable: els més petits s’esforcen per assemblar-se als grans, i aquests treballen l’empatia i la paciència amb els seus companys més petits. Alhora, aquells alumnes amb necessitats educatives especials també se senten més reconfortats en compartir espai amb companys que segueixen un procés d’aprenentatge similar tot i la seva edat inferior; per tant, se senten més “entre iguals”.

Aula de l'escola Hertsikan ala-aste a Helsinki
Aula de l’escola Hertsikan ala-aste a Helsinki

La promoció per l’autogestió i la llibertat

Una altra particularitat destacable d’aquesta pedagogia és la promoció per l’autonomia i el respecte en la presa de decisions dels mateixos infants. L’organització de l’aula, el mobiliari i les pràctiques educatives estan creats per tal de poder-ho treballar. Les aules destinades als alumnes més petits es caracteritzen per tenir un ambient càlid i acollidor, amb una notable varietat de mobiliari: pissarra de guix i digital, taula gran, taula més petita i alçada, catifa gran central, coixins a terra, tamborets, pufs i, fins i tot, un sofà. L’espai facilita el moviment de l’alumnat i cerca que cada un escolli, coneixent les seves pròpies necessitats, el seu benestar per poder treballar de la manera més còmoda per ell/a. Es treballa respectant la varietat d’estils d’aprenentatge i crec que això és un dels aspectes clau a repensar en el nostre model educatiu.

Una altra dinàmica que il·lustra aquesta promoció en l’autonomia de cada alumne és que un cop la mestra explica les diferents tasques a desenvolupar al llarg de la setmana, és l’alumne qui decideix per quina assignatura i tasca comença, qui aprèn a autogestionar-se el temps i s’organitza. Alhora, ells mateixos decideixen on i com s’ubiquen en l’espai (tant dins l’aula com al passadís, que també està habilitat per treballar-hi). Així pots veure alguns alumnes estirats a terra fent matemàtiques, altres asseguts a una taula escrivint una redacció en finès, un parell de nenes dretes cosint, uns altres a una taula fent treballs manuals de plàstica, una altra nena llegint un llibre estirada al sofà, altres treballant al passadís… És la mestra qui es va apropant a les diferents criatures i es va adaptant a allò que està fent el nen.

La mestra em va explicar que a final de setmana els nens han de tenir fetes les diferents tasques. Llavors jo li vaig demanar ingènua: “I què passa si no ho tenen fet?”. I ella em va respondre: “Doncs els ajudem més”.

La llibertat de moviment també la veiem quan els nens han d’anar al lavabo, perquè els mestres entenen que és una necessitat fisiològica natural i que els mateixos nens saben si necessiten anar-hi o no i, per tant, no els han de demanar permís. Un altre exemple del foment de l’autonomia que es persegueix entre l’alumnat és que part del currículum contempla l’aprenentatge de tasques domèstiques i, per aquest motiu, es practiquen habilitats com cosir, cuinar, netejar i planxar a unes aules determinades.

Veiem com confiar i fomentar la identitat pròpia de cada nen, tot acompanyant-lo en les seves decisions i petites passes en el procés d’autonomia afavoreix al desenvolupament de la seva maduració i seguretat personal. Respectant-los i permetent-los el seu espai i decisions, lluny de provocar el caos, els dota de recursos i eines per créixer i avançar.

La organización pedagógica

Per altra banda, un altre element característic de l’organització pedagògica de les escoles fineses és la seva distribució horària: la majoria de les classes tenen una durada de 45 minuts (les investigacions en neurociència afirmen que aquest és el nostre límit de capacitat atencional), fet que beneficia l’aprofitament de les diferents classes. A més, entre classe i classe, en alguns casos, estan pautats descansos de 15 minuts.

Pel que fa a l’atenció a la diversitat, el model finès contempla un model d’escola comprensiva i inclusiva real: hi ha unes aules destinades a treballar alguns continguts amb aquells alumnes que mostren Necessitats Educatives Especials (NEE). A més, aquests alumnes compten amb una educadora amb dedicació completa per cadascun d’ells, tot fent-ne l’acompanyament.

Conclusions

Després de repassar alguns dels aspectes que més em van cridar l’atenció durant la meva estada a l’escola finesa Hertsikan ala-aste, m’agradaria puntualitzar que cap model educatiu és absolutament perfecte ni ideal. A més, cal tenir en compte el context social i cultural de cada país, així com la inversió econòmica i de recursos que el sistema polític realitza. Ara bé, em pregunto si alguns elements de l’enfocament pedagògic que segueixen altres països podrien ser vàlids, també, en la nostra cultura i societat.

Sembla ser que un dels punts clau de l’èxit educatiu de les escoles fineses és el desenvolupament d’un model pedagògic que promou donar ales a la creativitat, llibertat i autonomia del seu alumnat.

L’experiència de visitar una escola finesa i compartir visions amb els seus professionals m’ha donat esperances i il·lusió per poder acompanyar d’una manera diferent als nens, educadors i famílies en el procés educatiu. Ha estat una vivència reconfortant en veure que és possible una altra manera de fer, de mirar, de tractar i de pensar en l’educació.

Coneixeu models educatius innovadors practicats en altres països? Esperem el teu comentari

La revolución de la formación profesional, de Dani Bernard Vilamitjana

¿Qué hacen los países nórdicos para ir (casi) siempre por delante?, per La Información

Habilitats i educació per a la innovació: el canvi que ve per quedarse, de Francesc Balagué

8 diferencias en educación entre españoles y nórdicos, d’Elena Morán

El Método Montessori, per Academia Play (vídeo)

The following two tabs change content below.
Noemí Mauri

Noemí Mauri

Psicóloga General Sanitaria y escolar. Cuenta con la acreditación EuroPsy de EFPA (European Federation of Psychologist Association). Profesora asociada en la Facultad de Educación de la Universidad de Barcelona. Experiencia como psicóloga en dos centros educativos durante 8 años. Psicóloga en centros de psicología clínica infanto-juvenil y familiar en Barcelona. Realización de Master en Paidopsiquiatría y psicología infantil y adolescente por la Universidad Autónoma de Barcelona.
Noemí Mauri

Últimes publicacions: Noemí Mauri (veure-les totes)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*