3 maneres imprescindibles per sobreviure com a empresa i professional de la complexitat tecnològica

3 maneres imprescindibles per sobreviure com a empresa i professional de la complexitat tecnològica

El dissenyador de videojocs Ian Bogost comentava que si substituíssim la paraula “codi” per “Déu” en tot el que diem, no canviaria res el discurs que estem tenint avui dia sobre tecnologia. Ja ho advertia també Harari quan ens parlava de la “religió de les dades” en la seva Homo Deus, del qual ja vam parlar en el seu dia aquí. I Arbesman ens planteja ara el concepte d’”Overcomplicated”: un nou món massa complex… Tan complex, que ja mai podrem comprendre? Quines implicacions té per al nostre futur? ¿Per al nostre com a professionals i per a les organitzacions que liderem?

En el meu post d’avui, al contrari del que acostumo a fer (aquí un enllaç als meus posts ?), no et proposo solucions metodològiques per innovar. Més aviat, vull mostrar la realitat en la qual hauràs de gestionar i innovar durant els propers anys: una realitat marcada per la supercomplexitat tecnològica que nosaltres els humans estem construint. Per a mi ha estat apassionant descobrir “Overcomplicated” de Samueal Arbesman. I vull compartir amb tu algunes reflexions.

Què és això de la complexitat tecnològica…

Toyota i els seus “accelerating breaks“, Google amb la caiguda del servei de Gmail, The Vancouver Stock Exchange i el valor erràtic del seu índex borsari són, totes, històries d’organitzacions de referència que han patit diferents casos d’errors tecnològics (algunes ocorrent el mateix dia), que no són explicables… ni tan sols pels enginyers que van construir aquestes tecnologies! És més normal del que puguem pensar. La llista és interminable i podria fer inclús por. Però no sóc aquí per fer spoilers al lector.

Però si per dir-te que Alan Turing ja advertia el 1950 que les màquines podrien estar guardant-nos sorpreses per al futur. I el que és pitjor, ¡només ens adonarem d’aquestes sorpreses quan succeeixin!

Overcomplicated d'Arbesman
Overcomplicated d’Arbesman

Samuel Arbesman ens explica que els humans, per gestionar un món complicat, n’hem construït un encara més complex, creant un món que potser ho és massa, “Overcomplicated“, bàsicament perquè construïm tecnologia i sistemes seguint les següents tres formes d’actuar:

  • Mitjançant el que s’anomena la “Accretion“, o el que és el mateix: afegint trossets de tecnologia a la tecnologia inicial, perquè pensem que més val sumar trossets que construir de nou. Creant un sistema tecnològic que no és comprensible ni gestionable en el seu conjunt, sinó només en parts.
  • Que es basa en la “Interaction”, és a dir, que es connecten entre si, creant relacions entre parts de sistemes, que mai podrem conèixer del tot.
  • Tenint sempre en compte el “Cutting Edge”, això és, incorporant a la tecnologia aquelles excepcions que necessiten ser considerades common rarities o rareses comuns, atès que com a grup poden arribar a representar un 50% de les situacions d’un sistema (si no els incorporem, el sistema no funciona perquè hi hauria massa casos que el sistema no entendria). Així és com aquests sistemes esdevenen complexos. Per això, per exemple, Google Translate és encara una eina imprecisa. Perquè el llenguatge és senzillament un sistema massa complex.
Un error divertit a Google Translate…
Un error divertit a Google Translate…

3 maneres per preparar-nos per la complexitat tecnològica: biologia, complex thinking i polimatia

La manera en què eduquem els nostres fills no està ajudant a comprendre la complexitat: l’especialització radical del nostre sistema educatiu i professional és tramposa, atès que provoca que mai comprenguem tot el sistema.

Ens dirigim a una societat que depèn de la tecnologia desenvolupada. I això vol dir que per entendre allò que estigui passant, necessitarem trobar errors en els sistemes. Com el Chaos Monkey de Netflix, un programari desenvolupat per provocar errors en el sistema operatiu de Netflix, que la companyia utilitza per aprendre com aquest funciona, i així millorar-lo i millorar al seu torn l’experiència de l’usuari amb la seva interfície.

Funcionament del Chaos Monkey de Netflix, eina necessària per a un món complex governat per les màquines
Funcionament del Chaos Monkey de Netflix, eina necessària per a un món complex governat per les màquines

No és una obvietat que, com deia Asimov, la Història de la humanitat es construeixi més per moments de “ah, això és estrany…” (és a dir, per curiositat davant la casualitat, com el Dr. Alexander Fleming amb la penicil·lina, per exemple), que per moments d’”eureka” (el mite d’Arquímedes).

I és aquí on trobarem la nostra salvació: Arbesman defensa que es necessita una biologia de la tecnologia que catalogui i entengui la seva evolució, així com científics de la complexitat per entendre els seus comportaments.

A més, es necessitaran també perfils professionals generalistes, capaços de connectar múltiples àmbits de coneixement, ja que aquests seran més flexibles i capaços d’examinar els errors dels sistemes, amb el suport de la biologia i el complex thinking.

Necessitem persones amb “T-shaped skills”, és a dir polimaties, persones amb coneixements profunds en diferents àmbits, i amb una profunda capacitat per col·laborar amb perfils d’altres àmbits. Un perfil que, per cert, actualment no es premia en excés en el mercat laboral (com algú va dir alguna vegada, “era més fàcil ser un home del Renaixement en el Renaixement”). Només amb aquests perfils podrem no abandonar-nos al control de les màquines.

L'home de Vitruvio
L’home de Vitruvio

Per sort, Paco Bree a la Deusto Business School i uns quants altres ja investiguen això de la polimatia, és a dir l’home del Renaixement en la societat de la innovació. Lectura recomanada!

És a dir: seguim construint tecnologia complexa que ens serveixi per millorar la nostra qualitat de vida, i poder entendre el millor possible mitjançant una visió panoràmica de les coses, basant-nos en la biologia de la tecnologia i el complex thinking.

Enmig de tanta complexitat tecnològica… i nosaltres els humans què?

Arbesman proposa una filosofia per afrontar la sobrecomplexitat, i que hauríem de recordar cada dia: “Humility without Reverence, Curiosity without fear“. Una evolució potser del “Stay hungry, stay foolish” de Steve Jobs en la florida de Silicon Valley i dels sistemes complexos.

En qualsevol cas, amb Arbesman aprenem que: “la societat de la innovació és la de la nostra dependència de sistemes complexos, i de la necessitat de polimaties per interpretar-los i controlar-los”.

Sembla evident que la tecnologia i les dades són la nova religió del segle XXI. Jo llegeixo a Arbesman i només em pregunto: com gestionarem psicològicament un món en el qual la majoria no entenem “res”? En el que tot depèn d’alguna cosa no entesa? Com serem capaços d’ “aportar”?

Però això ja és carn per un altre post, segur.

I aquesta és la cançó que sonava en acabar el llibre… ”High and dry” de Radiohead

Fins la propera, innovadors!

The following two tabs change content below.
Ignasi Clos

Ignasi Clos

Soci i Director de Projectes d’Innovació Oberta a Induct SEA, S.L.
Graduat en Negocis i Màrqueting internacional. Ha estat consultor d’internacionalització a les oficines als Estats Units d’Acc10 (Nova York i Miami) durant 2 anys, consultor d’Estratègia i Operacions a Deloitte, SL durant 4 anys, i des de 2010 està involucrat al món de la innovació i la emprenedoria, com a consultor per a petits emprenedors, i com a Soci i Director de Projectes d’Innovació Oberta a la oficina a Barcelona del Grup Induct. Professor d’Innovació i Emprenedoria a la UPF.

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Al enviarnos tus datos manifiestas que has leído y aceptas nuestra Política de privacidad y cookies

*