Els que ens coneixeu sabeu que Induct som, bàsicament, un conjunt de persones repartides en un total de 8 oficines a tot el món. Que ens dediquem a impulsar les capacitats, sempre existents, d’innovació de les empreses, i ho fem mitjançant la creació de comunitats d’innovació oberta. Perquè la innovació es fa mitjançant la col·laboració, o no es fa.
El nostre convenciment és que el coneixement està fora. Guanya qui en fa un millor ús d’ell.
En aquest context, el passat dijous 17 de juny vam estar conversant sobre les implicacions de la innovació oberta en la gestió empresarial. El que hem anomenat, (no som els primers), empresa oberta.
Una sessió distesa, que va donar reflexions que esperem continuïn en el futur. Us deixem amb la presentació, i amb un resum de les 8+1 pràctiques o característiques que hem identificat a l’empresa oberta.
El nostre postulat és senzill: les empreses obertes tenen majors probabilitats d’èxit sostingut. Hi ha proves i estudis que ho ratifiquen. Les empreses que s’han mantingut en els primers llocs de la llista FORBES de forma contínua durant 50 anys, no porten tot aquest temps fent el mateix (per exemple IBM), sinó que han estat capaces de mutar, a través de la interacció amb els seus clients, partners, competidors, i d’altres stakeholders, entenent l’entorn. Hi ha casos il·limitats, fet que ha portat a la ciència del management a generar el pensament de que les empreses no poden estar 10 anys fent el mateix.
Què ha de fer una empresa d’èxit? Obrir-se al entorn, per tal d’adaptar-se al canvi que segur, vindrà.
L’empresa oberta no és una ciència exacta, sinó reflexions al voltant de l’observació, d’allò que ens estem trobant, treballant amb empreses de tot tipus i sectors.
L’empresa oberta: noves pràctiques de gestió
El concepte d’ empresa oberta ve de la filosofia generada per la tecnologia open source, és a dir, un producte tecnològic llançat amb permisos per utilitzar el seu codi font, perquè pugui seguir essent desenvolupat per tercers. Perquè inclús tercers generin negoci del desenvolupament que facin!
La nostra visió és que aquesta filosofia és aplicable tant a productes tecnològics, com a empreses de qualsevol sector, com als propis professionals, podent atorgar-nos majors probabilitats d’èxit pel futur. L’empresa oberta és una organització que dilueix els seus límits, no només entre ella i els seus clients (del jo venc-tu compres, al junts guanyem: veure el cas de Lego i el seu Mindstorm i la comunitat d’innovació oberta Lego Ideas), sinó inclús entre ella i els seus competidors, com el cas de les aerolínies treballant conjuntament per identificar oportunitats per reduir la despesa en fuel, (de la meva quota de mercat contra la teva, al com podem incrementar el mercat o el marge de mercat junts?).
L’empresa oberta ja no es relaciona amb un mercat, es relaciona amb la seva comunitat, que cada cop és més abstracta, o més difícil de delimitar. L’empresa oberta té èxit si coneix la seva comunitat i adapta el seu model de negoci en base a les necessitats d’aquesta.
Parlem del cas Blockbuster. Es tracta d’un model que va tenir èxit: 9000 botigues, M300USD d’ingressos, el client sembla content. Llavors apareix Napster, i després Netflix, i Blockbuster es dedica a protegir-se del canvi, incapacitant-se per mutar el seu model de negoci, sense adonar-se de que el canvi no es controla ni es resisteix, el canvi succeeix. La mateixa història pot explicar-se de Kodak, de Xerox o de moltes altres de la història del management. BlockBuster va poder adquirir Netflix i no va voler. Kodak va desenvolupar la càmera digital primer i no la va voler comercialitzar, Xerox va poder llançar el mouse primer i no ho va fer. Qui compraria un producte anomenat ratolí?
Van poder i ho van rebutjar. Llavors, van fracassar.
Al contrari que tots ells, Netflix (4 models de negoci diferents en 20 anys, contra l’únic model de Blockbuster en més de 36 anys, fins declarar-se en fallida el 2011), com IBM abans, Google, Amazon, o Apple més recentment, són empreses que mantenen activa i viva la seva capacitat de mutar. Fallen, sí, però s’adapten i canvien fins a trobar el model que els permet sobreviure fins la següent onada de canvi. Inclús creen l’onada, amb la creació de nous productes como l’Ipod o l’Iphone. I això només pot ocorre amb pràctiques de gestió que nosaltres relacionem amb l’empresa oberta.
En l’empresa oberta:
- La visió de negoci és més important que el model de negoci. Cas Kaboom.
- La connectivitat amb la comunitat és un valor afegit que busca sinèrgies per millorar. Cas Hospital de Sant Joan de Déu + Miquel Rius.
- Es realitza un anàlisi constant de les seves necessitats. El que anomenem enfocament cap el client: amb què està content, amb què creu que podem millorar la nostra relació amb ell. Cas General Electric a l’Hospital per a nen de Pittsburg.
- Creació d’estructures flexibles que permetin ser més àgils als equips de treball: sistemes tecnològics oberts vs espais tancats d’informació, estructures organitzacionals no jeràrquiques, que responen més a un sociograma que a un organigrama. La influència i l’èxit no te’l dona la jerarquia, si no la teva motivació, habilitats, interessos…
- Espais Beta permanents: capacitat per testejar i provar ràpid i sense risc.
- Transparència i comunicació: de dalt a baix, de baix a dalt, i horitzontalment en totes les direccions. És la base de motivació del talent intern. Que l’organització respiri transparència, comunicació i creativitat.
- Satisfacció del talent intern. Quan un 90% dels teus empleats estan contents, busca què està passant amb l’altre 10%. Com en el cas Spotify.
- Coneixement obert: empreses sense secrets. Com el cas Tesla o el cas Coursera.
Innovació i gestió del canvi com a eix estratègic
És la filosofia sobre la qual pivoten la resta de pràctiques de l’empresa oberta. I no només la filosofia, també el motor: el 61% de les empreses líders a nivell internacional consideren la innovació com una prioritat, un altre 65% tenen algun responsable d’innovació, gestió del canvi, o similar. Les que són més innovadores, tenen sistemes i processos formalitzats d’innovació (cas P&G). Perquè innovar és caos, però caos ordenat.
Aquestes són algunes de les pràctiques que hem identificat. Segur que n’hi ha més.
P.D: un altre dia parlarem de les maneres d’obrir l’empresa, que donarà per un altre article!
