3 passos per definir un repte

3 passos per definir un repte

“COMO DEFINIR UN RETO DE INNOVACIÓN Y NO MORIR EN EL PROCESO DE CREATIVIDAD”

És cèlebre la frase d’Albert Einstein, on afirma que, si tingués 1 hora per a resoldre la fi del món, dedicaria 55 minuts a plantejar el problema i 5 minuts a trobar la solució.
De fet, la fase més complexa del procés d’innovació és plantejar reptes. Tots pensem que ja sabem quins són els principals problemes de la nostra organització, i la tendència natural és començar a resoldre’ls.

Però, què és un repte d’innovació? Un repte és una pregunta rellevant sobre la nostra organització, un problema o una oportunitat que, si resolem, ens pot generar un valor important. Quan treballem amb empreses sempre ens costa identificar reptes. Estem tan centrats en el dia a dia que, trobar i prioritzar aquelles oportunitats que ens podrien llançar com a organització no resulta fàcil.

A Induct tenim un model que ens permet definir reptes en tres passos.

 

3 passos per definir un repte

Com ho fem? El procés d’identificar reptes es divideix en:

#Pas 1: explorar

Explorar consisteix a mirar dins, mirar a fora i mirar al voltant.

Mirar dins: la nostra empresa

Hem de conèixer la nostra organització des de tots els racons i punts de vista: què funciona, què falla, què fem bé i què hem de millorar. En aquest procés, és important aplicar la filosofia 360º, preguntar a tots sense excepció, no ho podem limitar a l’equip directiu. Igualment, és important en aquesta fase incloure què fan en el nostre sector, què fan els millors. Per aquesta fase el Canvas d’Osterwalder és un marc útil.

Ara bé, si només mirem cap a dins:

  • Ens focalitzem en el que hem de millorar
  • Utilitzem el talent que ja tenim

Per tant, difícilment serem disruptius. Cal explorar més!

Mirar al voltant: clients actuals i potencials

Què pensen els nostres clients? Què fan, on van, què senten, quins problemes tenen, com els resolen? Empatitzar amb els nostres clients és la millor forma de trobar oportunitats (Insights!) Que ens permetin resoldre els seus problemes i necessitats. Les fases inicials del design thinking són la metodologia més adequada per recollir informació dels nostres clients i usuaris. Compte! En aquesta fase és important baixar el nivell d’insights, no quedar-nos només amb necessitats de primer nivell.

Ara tenim informació de quin valor generem als nostres clients i quines necessitats tenen, amb la qual cosa ja podem aproximar quin tipus de valor necessiten i no els estem aportant. Però encara podem anar més lluny: si ens quedem en aquest estadi trobarem solucions lògiques a les necessitats, però segurament poc diferenciades. Ens falta un pas, mirar fora a veure què passa.

 

Mirar fora:

Què passa fora de la nostra empresa, quines tendències hi ha? Què fan els millors? Què fan en sectors totalment diferents al nostre o països o cultures molt llunyanes? Cal fer un panell de tendències, tecnologia, projectes innovadors i explorar solucions disruptives que s’estan utilitzant en activitats, encara que siguin molt diferents de les nostres.

#Paso 2: Sintetitzar

Perfecte! Després d’aquest exercici, un mes de treball (com a mínim) i moltes ganes, tindrem munts d’inputs que ens poden ajudar a definir reptes.

I ara què fem amb aquest caos? Doncs haurem d’agrupar idees per conceptes, relacionar-les entre elles i fer munts de mind maps. Es tracta d’aconseguir agrupar els inputs en grups per afinitat, de manera que ens quedin, al final del procés una llista d’uns 50 possibles reptes. Un cop fet aquest exercici cal tornar a passar el filtre, eliminar aquells grups que no ens aportin valor, reagrupar aquells que s’assemblin, fins aconseguir una llista d’uns 20 reptes.

Amb aquesta llista ja podem començar a definir reptes i prioritzar-los.

 

#paso 3: Definir

Ja tenim una llista d’uns 20 reptes, i segur que són importants per a la nostra organització. Però hem de tenir clar que:

  1. No els podem atacar tots alhora, haurem de prioritzar
  2. Haurem d’explicar-molt bé, per poder facilitar la feina als equips d’innovadors. Començarem per aquest.

 

Test del repte

A partir del primer esborrany del repte, fruit de la síntesi de la síntesi dels diferents inputs, hem redactat una primera fase explicant el repte, però una vegada més, aquesta tasca no és fàcil. Com sabrem si el nostre repte està ben definit? Us presentem el CTI CHALLENGE TEST INDUCT per validar reptes..

Test de reptes CTI:

Pregunta 1: Té els tres elements clau d’un repte?

  1. Quin, problema o oportunitat que estem atacant
  2. Qui, client o usuari a qui resolem el problema
  3. Perquè, benefici que obtenim en resoldre el repte

Si tenim els tres elements hem superat la primera barrera.

Pregunta 2: És un Projecte o un problema?

Projecte: Necessitat que podem resoldre amb eines i rutines conegudes, o contractant a un expert. La forma d’arribar a la solució està definida.

Problema: No podem resoldre la necessitat amb eines estàndard, i hem d’aplicar eines creatives.

Si estem parlant d’un projecte, no cal que formem equips d’innovació. En canvi, si estem davant d’un problema, anem bé! Seguim endavant.

Pregunta 3: A quin nivell està?

Si el nostre repte està a un nivell molt alt, molt general, hem de treballar una mica més, segurament podem dividir el repte en parts i trobar reptes més concrets. Treballar un repte molt genèric porta a solucions molt vagues.

Pregunta 4: Ho expliquem i s’entén?

L’última prova del test és explicar el repte a algú que no hi hagi participat i veure si ho entén. Si ho fa sense problemes… Hem superat el test!

 

Prioritzar

Finalment, només ens queda prioritzar quins reptes treballarem. Possibles criteris:

  1. Alineat amb necessitats de clients: Fins a quin punt resolem una necessitat de clients actuals o potencials. És el criteri amb diferència més important. Recordem que estem intentant definir un repte, no generant idees. Més endavant ja es poden afegir criteris com el cost, viabilitat, etc.
  1. Alineat amb l’estratègia de l’organització: Compte amb aquest criteri: que un repte no estigui alineat amb l’actual estratègia de l’organització no vol dir que no pugui generar valor futur.

Resumint, generar reptes no és fàcil, però és definitiu per generar projectes innovadors de qualitat. Esperem que la nostra metodologia us ajudi a definir reptes!

The following two tabs change content below.
Joan Ras

Joan Ras

Socio y CEO de Induct SEA, S.L. en Induct SEA, S.L.
Economista y Master en Economía Aplicada por la UPF. Fue consultor de Estrategia y Operaciones durante más de 15 años, especialmente en los sectores de la Enseñanza, Público, y Salud. Desde principios de 2013, lidera la oficina en Barcelona del Grupo Induct. Profesor de Innovación y Emprendimiento en la UPF.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Al enviarnos tus datos manifiestas que has leído y aceptas nuestra Política de privacidad y cookies